Europa enllaçada amb Finlàndia
1 setembre 2010
Panell de l'aeroport de Gdansk
Aquesta setmana he viscut en les meves pròpies mans el que he estat tants anys insistint des d’aquest blog: les aerolínies low cost no són aerolínies de connexió.
Ho sabia. En parlava en aquest Power Point on analitzava els principals reptes del sistema aeroportuari català per guanyar en eficiència i competivitat. Però els diners són els diners. Total: vaig decidir comprar un bitllet de la companyia hongaresa Wizzair des de Turku a Gdansk, a la costa de Polònia. I des d’allà pretenia agafar un vol destinació Girona – Costa Brava, els dos vols per menys de 30 euros (un vol amb aerolínies convencional Barcelona – Finlàndia pot arribar a costar 140 euros, només anda). Hi havia una hora i quaranta-cinc minuts de connexió. Els dos vols operaven en la zona Schengen de l’aeroport. En un context normal hauria tingut temps. De fet estava subscrit a l’RSS des de mitjans de juliol del W6 350 i només un dia hauria predut la connexió. Però alguna cosa havia de passar aquest dilluns que el vol va aterrar a la terminal de Wizzair de Turku en dues hores i trenta minuts de retard, pel que va arribar a Gdansk de nou mantenint la demora.
El vol cap a Girona estava perdut. Per sort vaig ser capaç de fer un pla de contingència i abans d’aterrar a l’aeroport de Gdansk ja tenia vol l’endemà al migdia a Barcelona, en aquest cas en Wizzair. El que havia de costar menys de 30 euros m’ha acabat costant com un bitllet normal. Aquestes connexions potser es poden assegurar relativament a primera hora del matí, i més si l’avió dorm a la base en qüestió. Però sembla ser que un problema en un dels A320 de la companyia hongaresa va acabar revertint en el l’aeronau que havia de fer el GDK-TKU-GDK i després continuar cap al Schefield i acabar dormint a Gdansk.
Finnair i la base a Vantaa
Finlàndia és un país que pateix un cert “aïllament”, especialment si es compara amb la resta de països escandinaus. Té un model de gestió aeroportuari centralitzat. En aeroport de Helsinki Finnair ha col·locat la seva base i ha aconseguit esdevenir pont entre Europa, Rússia i els països emergents de l’Àsia. No obstant els vols de la companyia des d’Europa estan pensats especialment per a les connexions, pel que es penalitza l’usuari punt a punt amb orgien o final a Helsinki. Finnair doncs, per qüestió de preu, la tinc descartada.
Air Baltic, amb Riga
L’altra companyia que cobreix bona part dels aeroports finesos, entre ells Turku, és Air Baltic. Aquesta aerolínia destaca per preus relativament competitius en aviació convencional, que no low cost, però pel mal servei i pèssimes connexions a Riga.
SAS amb Escandinàvia
També trobem en el mercat finès una presència destacable de la companyia SAS que uneix el país amb Europa a través de les bases d’Estocolm ARN i Copenhagen. Els seus preus no són gens competitius, com és ben sabut.
D’altra banda trobem algunes companyies que uneixen a nivell intern els països nòrdics com Norwegian Air Shuttle o Icelandair. A més les principals companyies europees uneixien els seus aeroports hub amb Helsinki.
Mercat low cost
Vist el mercat global només queda una opció el mercat low cost. Però a Finlàndia no ha penetrat en gaire èxit: segurament per la naturalesa de l’economia, la dispersió de la població i el model aeroportuari. Trobem tres companyies: Ryanair, Wizzair i Easyjet.
Ryanair, el gegant irlandès , uneix Tampere amb les seves bases Milà – Bèrgam, Londres – Stansted, Frankfurt – Hann, Bremen, Edimburg, Oslo i Màlaga.
D’altra banda trobem Wizzair que opera des de Turku i Tampere. Des de la meva ciutat d’Erasmus ens uneix amb Budapest i Gdansk (vol que vaig fer dilluns). Des de Tampere es limita a Gdansk.
A tot això s’afegeix una bona notícia: a partir de l’1 de novembre Spanair unirà Barcelona i Helsinki directament dos cops per setmana. Serà amb el JK071/JK072 dilluns i divendres.
Pujar a Finlàndia amb low cost
Per arribar des de Catalunya a Finlàndia, amb un preu raonable, i la millor manera de garantir enllaç és amb Ryanair des de Girona. Amb el primer vol del matí FR5123 cap a Frankfurt (té la base a Frankfurt) es pot enllaçar amb forca temps amb el vol de Tampere, FR1921.
|
Girona – Costa Brava / Frankfurt Hann |
08:30 | 10:25 |
| Frankfurt Hann / Tampere | 14,40 | 18,15 |
D’altra banda, i també de pujada, els divendres des d’Alacant hi ha una combinació forca bona. Cal agafar Ryanair des de la base del Baix Vinalopó fins a la ciutat polonesa des d’on surt un vol a Turku a primera hora de la tarda.
A més, per arribar de pujada, es pot valorar també enllacar amb els vols que ofereix EasyJet des de Luton o Paris CDG al migdia.
Baixada: ferries i low cost
Per baixar la primera opció, i més recomanable, és un ferri nocturn des de Turku a Estcolm. Des de la capital de Suècia hi ha un ampli ventall de connexions amb Barcelona o Girona (Spanair dos vols diaris a Barcelona i Ryanair dos de setmanals a Vasteras que és el que us recomano si voleu enllacar amb l’horari nocturn del ferri i un diari des d’Skavasta.
Diàriament es pot baixar via Stansted passant 7 hores durant la nit en aquest aeroport. Dimarts o dissabte també es pot baixar des de Tampere a Girona via Kaunas, amb un temps de connexió a l’aeroport de 6 hores durant la nit.
Les connexions, fetes amb seny, cautela i prevenció poden reduir els preus dels viatges. Això sí, cal sempre tenir un pla de contingència a punt per si alguna peca trontolla.
Banda ampla, o no tant ampla
28 agost 2010
Una nova Llei finesa declarava a principis de juliol com a dret la banda ampla. La banda ampla, no internet. Es garanteix l’accés a la banda ampla a, com a mínim, 1MBPS de velocitat. Les empreses operadores estan obligades a oferir el 1MBPS a tots els seus clients. Qui no pugui accedir-hi podrà demandar-ho. Finlàndia és un país en el qual el 96% de la població té accés a internet. Es pretén que a finals del 2015 es pretén que la velocitat arribi als 100 MBPS.
El govern de coalició dels liberals-conservadors de Kansallinen Kokoomus amb el suport dels Verds considera internet quelcom imprescindible, com pot ser una sauna pels finesos.
La definició d’accés en la Llei però no és l’esperable. El Govern finès diu que l’accés podrà estar a un màxim de 2 km de les residencies permanents al 2015 a una velocitat de 100 MBPS. A més reconeix que uns 2000 llars d’àrees aïllades del país estaran excloses del “dret”.
És un pas endavant. De fet Finlàndia és el primer país que posa un mínim de velocitat d’accés. No obstant no implica el que molts s’esperarien: garantir l’equitat a l’accés a la xarxa amb una xarxa de punts de connexió gratuïts…
No obstant cal destacar que, segons l’autoritat finesa de telecomunicacions FICORA, les tarifes de les 26 operadores fineses per la connexió a internet són d’entre 30 i 40 euros (assumibles per la majoria atenent al nivell de vida del país).
És un dret doncs que sobre tot cerca la qualitat en l’accés a la xarxa. Potser per la forta implantació i utilització de la xarxa el govern ha apostat per garantir un accés de qualitat perquè amb xifres del 96% de penetració ja es pot considerar universal.
L’illa de Ruissalo i el riu Aura
23 agost 2010
Seguint paral·lela pel carril bici l’E-18, autopista europea que uneix Craigavon (a Irlanda del Nord) amb Sant Petesburg passant travessant de manera transversal Escandinàvia gràcies a les autopistes del mar, es pot arribar fàcilment al port de Turku, un dels més importants del Bàltic. Aquesta carretera permet arribar al Port des de l’Student Village.
Creuant el Port es poden veure contenidors de càrrega, vies de tren amb interseccions… Seguint les indicacions de Ruissalo (Runsala en suec) s’arriba aquest paradís natural. És una illa de l’Archipelago i constitueix un districte de la ciutat de Turku.
Té una població dispersa i és una de les grans reserves forestals de Finlàndia amb la presència de roures vells. De fet l’Illa està immergida en el programa de protecció d’aus i fauna LIFE de la UE i forma part de la xarxa de parcs Natura 2000.
Dins de l’illa es pot trobar una àrea de camping, un camp de Golf, un jardí botànic de UTU (la meva universitat), un SPA, diversos embarcadors i, al sud de l’Illa una platja nudista no oficial (només n’hi ha dues d’oficials al Finlàndia, sembla ser).
Anualment es celebra un festival de rock, Ruisrock i la Marató de Turku, part de la Paavo Nurmi Marathon corre al llarg de l’Illa.
Visc al millor país del món?
22 agost 2010
Newsweek.com
Almenys això és el que es desprèn d’un informe de Newweek.com, publicat el dia 15 d’agost. Posa a Finlàndia primera en el rànquing de tots els països analitzats amb una puntuació de 89.4 sobre 100.
Aquest informe analitza conceptes com ara l’educació, la sanitat, la qualitat de vida, el dinamisme econòmic i l’entorn polític.
També queda com a millor en el rànquing entre els països petits i entre els països amb alts ingressos.
Educació
És el primer país del món, i no és novetat (vegeu la sèrie de reportatges especials de la BBC). Els seus alumnes són els millors en ciència i els segons en matemàtiques i comprensió lectora segons dades del 2006 (les últimes del Program for International Student Assessment, OECD). El 100% de la població sap llegir. I són una mitjana de 17.1 anys els que dediquen a formar-se.
A Finlàndia l’escola és inclusiva, els professors tenen màsters i l’ajuda extra als alumnes per part del professor no és l’excepció: de fet un de cada 3 alumnes en gaudeix. Al llarg de l’estada a Turku parlaré més de l’àmbit de l’educació amb el que vagi aprenent de l’assignatura SOSI9801 Educaction and Equality.
Sanitat
L’Estat espanyol hi està 5 punts per sobre. És l’únic punt en què fluixeja Finlàndia. L’esperanca de vida mitjana a Finlàndia és de 72 anys mentre que a Espanya és de 74 anys. La Sanitat no sols falla en l’esperança de vida pel que he anat escoltant aquests dies, sinó que també falla pel sistema sanitari públic. Ho aniré investigant…
Qualitat de vida
Aquest indicador inclou aspectes com la igualtat de gènere, persones que viuen sota el llindar de la pobresa, igualtat d’ingressos, el consum per càpita, els homicidis, la salut ambiental o l’atur.
Finlàndia surt ben parada de totes. Per exemple trobem una taxa d’atur de “només” el 8.5%, mentre que a Espanya ja s’arriba al 21% (?). En qualitat ambiental, igualtat de gènere, igualtat d’ingressos també es troba en bona posició. Ha punxat en nombre d’homicidis. Però tothom sap que al nord d’Europa l’homicidi està forca arrelat.
Dinamisme econòmic
En total Finlàndia obté 70 punts i el millor país en aquesta àrea, Singapur, es troba en 82 punts. Finlàndia destaca especialment per ser un país business-friendly on és fàcil muntar una empresa. Es tarden 14 dies en obrir-la (a Espanya 42). També es desprèn que fa un esforç per la innovació.
Entorn polític
7.78 sobre 10 en participació política.
En què s’assemblen Espanya i Finlàndia?
17 agost 2010
Encara que semblin països amb poques similituds i Espanya i Finlàndia tenen força en comú. La crisi econòmica que ara viu l’estat espanyol la va viure Finlàndia fa dues dècades! Finlàndia també va ser un pig al Continent ara just fa 20 anys.
A principis dels 90, després de l’època de vaques grasses en el mercat creditici, Finlàndia va patir una forta depressió: el seu PIB va davallar un 14%, l’atur va passar del 3% al gairebé 20%. Si bé en un primer moment el Govern va optar per fer veure que no passava res, al veure que l’economia no es recuperava es va optar per reformes estructurals que han convertit al país en referència en flexibilitat i bones pràctiques.
Avui ens trobem en un context diferent: l’entrada a la zona Euro fa que Espanya no pugui devaluar la seva moneda tal i com va fer Finlàndia a principis dels 90. Tampoc es pot crear, com fa 20 anys a Finlàndia, un banc per desprendre els actius tòxics. La sortida de la crisi d’Espanya no només s’haurien de limitar a l’ajustament fiscal: cal guanyar competitivitat en reformes en el mercat laboral… I cal, en tot cas, consens polític i social.
Més informació.
Puigmal 12/08/2010 posant el cos al límit
17 agost 2010
De vegades es prenen decisions a impulsos que no són les més adequades. L’altre dia ho vaig fer. Va ser pujant al Puigmal. Malgrat la previsió meteorològica vàrem optar per pujar-hi assumint els riscos que comportava.
Des Fontalba fins al Santuari de Núria la pujada va ser més o menys planera. Sense cap mena de contratemps. Potser per això ens vàrem animar a pujar fins al cim de la muntanya. L’ascens va ser a contracorrent: mentre tothom baixava nosaltres enfilàvem el camí. Primer va venir la pluja acompanyada d’una tímida boira. Mentre augmentàvem els metres la boira es feia més densa. També començava la calamarsa, una calamarsa amb prou intensitat per provocar mal a la roba (no adequada per condicions extremes). Ja al cim va arribar la tempesta elèctrica, precisament en el punt on no hi havia cap mena de refugi per salvaguardar-se.
La poca visibilitat i la pluja intensa va provocar que emprenguéssim una direcció incorrecta, sentit Catalunya Nord, que no portava a enlloc habitat. La nostra intenció era anar directament cap al Mirador. Al cap d’uns 20 minuts vàrem decidir caminar de nou cap al cim per rectificar i emprendre el mateix camí que l’anada. La jugada tampoc va sortir del tot bé, a la baixada ens vàrem desviar per error d’aquest camí fins que vàrem arribar a una vall amb un gran precipici. A la cúspide les condicions eren extremes, pel que vam tirar cap a vall , malgrat la perillositat i la mala indumentària, a veure què trobàvem. Després de veure ramats de vaques i cavalls que estaven immunes a la pluja, vam entreveure uns camins que havien de portar a algun lloc. Seguint el recorregut d’un camí vam adonar-nos que s’arribava a Fontalba a on havíem deixat el cotxe, identificat per una gran caravana visible. Malgrat el cansament de més de 8 hores contínues de caminar i sense haver dinat vàrem accelerar la marxa per arribar-hi. No sentíem les mans, els peus, les ferides monopolitzaven el meu cos gràcies a les caigudes i la roba estava xopa mentre el temps seguia fent de les seves i havia deixat els camins inundats i amb molts corrents d’aigua creuant-se al mateix nivell.
Un ascens que havia de ser fàcil i que està a l’abast de qualsevol i no requereix massa exigència física es pot convertir en un carreró sense sortida. Gràcies al grup i a la sort de sortir il·lesos dels diversos perills, no vàrem plantar-nos. Una plantada amb aquelles condicions hauria suposat ras-i-curt la mort. Era la meva primera vegada que pujava a un cim i no patia pel cardio ni el cansament. No m’havia plantejat mai però quin perill i poder tenia la natura. Desafiar-la ens va servir de lliçó. Primer per tenir-li més respecte. Segon per ser més previsor. No renunciaré a pujar al Pedraforca, la Pica d’Estats, l’Aneto o el Canigó. Però renunciaré a fer-ho quan les condicions meteorològiques siguin adverses. I ho faci quan ho faci aniré previngut: des de roba d’abric impermeable a farmaciola.
Comença el meu #erasmusturku
11 agost 2010
Turun Saaristo / Turku Archipelago
El proper 18 d’agost marxo d’Erasmus a Turku/Åbo, Finlàndia. No és una decisió instantània. Ha estat un procés meditat, però que no he posat mai en dubte. Des que vaig començar la carrera tenia clara la necessitat de participar en un programa de mobilitat internacional. Suposo que el meu interès ve influenciat especialment per la promoció de la mobilitat de la UPF .
El procés que m’ha portat fins aquí ha estat llarg. Va començar fa gairebé un any amb la sol·licitud. Després va venir la selecció en funció de paràmetres com l’expedient o el coneixement de la llengua de docència. El tram que s’ha fet més feixuc del procés però ha estat el darrer. Des del maig els tràmits burocràtics han monopolitzat les meves preocupacions juntament amb els de la resta d’estudiants que participen en programes de mobilitat a la UPF.
En primer lloc l’acceptació de la plaça. Després però, ve la configuració del teu programa acadèmic, l’elecció del període d’estada, la sol·licitud dels programes de beques (tots per separat). Moltes facilitats no hi ha: s’han d’enviar papers per correu postal a la universitat de destinació, traduir tu mateix l’expedient acadèmic, aportar documentació davant la Generalitat de la qual podria disposar directament sense sol·licitar-te.
Estic content per la destinació. Si bé no era la primera opció que havia escollit, estic satisfet. En primer lloc perquè la meva prioritat, descartats els convenis bilaterals UPF amb universitats de països de fora la UE, eren països en els quals l’anglès estigués implantat tant en la docència de les universitats com en la mateixa societat. I en el cas de Finlàndia es compleix: tot el que he necessitat fins ara ho he pogut fer en anglès.
Val a dir però que les facilitats que et donen per aprendre la llengua del país no són gaire àmplies: volia fer un curs intensiu previ (EILC) i no m’han concedit plaça. No obstant són moltes les facilitats que donen per a fer-te una estància agradable: des de la disposició d’un estudiant que et fa de tutor per la teva adaptació fins la garantia d’allotjament i visites guiades a la ciutat gratuïtes dins del curs d’orientació que es fa els primers dies.
En els propers mesos aniré parlant en aquest blog de les sensacions de Turku, Finlàndia i també els llocs on pugui arribar des d’allà com ara Rússia o Suècia. No obstant, tal com està el pati al país, dubto que desconnecti al 100%.
Ah, i podreu seguir tots els tweets relacionats amb el meu Erasmus a Turku/Åbo mitjançant el hashtag #erasmusturku a Twitter.
Balanç de la política lingüística del Govern
8 agost 2010
Foto: Gencat.cat
El passat 25 de juliol vaig estar al Palau en l’acte de valoració de la política lingüística portada a terme pel Govern des de l’inici del tripartit (període 2004-2010). L’acte va ser presidit per Josep Lluís Carod Rovira.
En l’acte el Secretari de Política Lingüística, Bernat Joan, i la directora de Planificació i Foment, Paquita Sanvicen, van parlar de les prioritats d’aquest àmbit en aquests darrers anys. Diuen que s’ha prioritzat tres eixos estratègics que són treball, justícia i immigració. Pel que fa a l’àmbit laboral s’ha emprès una política transversal amb el Servei d’Ocupació, Treball i Economia per aconseguir que la llengua guanyi importància en l’àmbit socioeconòmic. En l’àmbit de la justícia s’ha promogut l’ús de la llengua per part advocats, registradors, notaris Pel que fa a la immigració s’ha posat èmfasi en l’ús de les TIC per l’aprenentatge dels nouvinguts i com a eina estrella s’ha posat en marxa en Parla.cat.
També el Govern ha impulsat lleis de país amb un important component lingüístic: Llei d’Educació, Llei del Cinema, Llei de Codi del Consum a més de pactes sectorials com el d’Acollida.
La darrera legislatura però també ha passat a la història per l’impuls de la llengua occitana a l’Aran d’acord amb el que estableix l’Estatut d’Autonomia i amb l’aprovació de la Llei de l’Aranès.
A nivell personal valoro la feina que ha fet la secretaria de Política Lingüística en l’àmbit de la projecció exterior. El català és una llengua més internacional que mai gràcies a la presència destacable a la Fira del Llibre de Frankfurt, la de Guadalajara o sent convidada d’honor a la Fira d’Expolangues de París. A més s’han assolit acords de participació del Govern de les Illes en un Institut Ramon Llull cada cop més prestigiat.
No obstant crec que la política lingüística ha tingut dues grans mancances. D’una banda l’oferta de formació de català: el Consorci no ha absorbit satisfactòriament la demanda generada per la nova immigració i s’ha centrat amb qüestions com el voluntariat que podria impulsar la societat civil. L’oferta de cursos de català en ciutats com Badalona està desbordada: no s’ofereixen cursos d’estiu, cursos en caps de setmana…
L’altra gran mancança, i la que fa més mal, és l’absència de la nova llei de política lingüística. Era un compromís dels tres partits de Govern que es va signar en el pacte del Tinell. Tenim una Llei obsoleta, del 1998, que no preveu, per exemple, la regulació de la llengua a Internet. Si bé alguns buits que genera aquesta Llei actualment s’han pogut anar tapant amb lleis sectorials com la del Codi del Consum, cal canviar la Llei. S’ha de tenir en compte que avui som més d’un milió de catalans més que el 1998 i la majoria extracomunitaris. Només per això caldria adaptar la Llei.
Un altre qüestió que afecta la llengua és sens dubte la sentència del TC sobre l’Estatut. L’actual equip assegura que res canviarà en l’àmbit de la política lingüística. Josep-Lluís Carod-Rovira, ha advertit que “cap sentència” aturarà “el compromís ferm” del Govern amb l’impuls del català.
Caldrà veure com es planteja la política lingüística amb el nou Govern. Personalment m’agrada que Política Lingüística hagi deixat d’estar a Cultura aquesta secretaria general, ja que dona més entitat i centralitat en el marc de l’acció de Govern. No obstant espero que, sense renunciar a l’acció exterior, s’aposti per fer una oferta de cursos de català més completa i accessible. Cal tenir una visió de política lingüística com a política social. Entendre la llengua no com a finalitat sinó com a eina al servei del benestar social.
#Claustreupf 2010
4 agost 2010
Vaig ser escollit pel Claustre de la UPF, en parlava en aquest post. La meva prioritat era impulsar la participació estudiantil mitjançant les comissions existents en les quals, malgrat tenir veu els estudiants, les seves places estan vacants o no hi assisteixen.
Una lliçó que es van emportar el Govern de la UPF és que els estudiants tenim ganes de ser part activa a la Universitat, així ho demostren les més de 40 mocions presentades pels estudiants i que es podrien haver vinculat perfectament a través dels canals adequats si funcionessin (Comissions, Consell d’Estudiants, Juntes de Facultats…).
El cas però és que, malgrat tot, el Govern de la UPF no respon com hauria de respondre. D’una banda perquè no es van acceptar totes les mocions presentades. La mesa del Claustre fa una funció política, i no tècnica, i allà es dirimeix quines mocions poden ser susceptibles al vot i quines no.
Un cop passat el filtre de la mesa del Claustre arriba un altre filtre: el de l’orde del dia i el del suport de Govern a la moció que decantaran que s’aprovin o no. No entraré en el joc de criticar els procediments filibusters i la disciplina de vot…
Amb tot això, no es van poder votar totes les mocions presentades, no interessava. Em va saber especialment greu que no es pugues votar una moció de suport a les Consultes Populars per la Independència. En tot cas, el Govern diu que l’assumeix.
Cinc mocions de les quals era el ponent no es van poder votar. Com la resta no votades, la Secretaria General es va comprometre a donar-nos una resposta individual a cada una indicant si el Govern les assumeix com a seves, o no.
Us deixo les respostes a les mocions les quals era ponent per part del Govern de la Universitat. Suposo que hauré de fer contrarèplica a la majoria, perquè no em conformo amb aquest tipus de respostes.
- Moció sobre la resolució del Claustre de la UPF, a favor de la incorporació de clàusula lingüística en els contractes subscrits per la Universitat Pompeu Fabra, número de registre 2379. La resposta és que “ja es fa actualment el que demana la moció”. Caldrà demanar explicacions per casos d’incompliment del Reglament d’Usos de la llengua catalana tant flagrtants com el cas d’OCÉ ESPAÑA, les màquines de vending, el recull de premsa o la web del campus d’Excel·lència Internacional Icària.
- Moció sobre la resolució del Claustre de la UPF, per la no obligatorietat de comprar l’agenda amb la realització de la matrícula, número de registre 2389. La resposta és que que “el pressupost del 2010 ja aprovat NO preveu ja aquest concepte, ja que es va decidir no editar més l’agenda per tal de reduir despeses”. Sinó tenim accés a aquests pressupostos no podrem saber quines partides hi ha al pressupost del curs 2010-2011.
- Moció sobre la resolució del Claustre de la UPF a favor de la territorialització de les beques del Ministerio de Educación, número de registre 2382. La posició del Consell de Direcció és que “Acceptem formular les dues peticions que es proposen: al Govern i a la CRUE”, pel que espero notícies de la feina feta a aquests òrgans, en el cas de la CRUE hostils amb aquest tipus de reivindicacions.
- Moció sobre la resolució del Claustre de la UPF per l’establiment d’un programa de crèdits d’ensenyament de llengua anglesa a preu públic, número de registre 2388. La resposta del Consell de Direcció és la següent “No acceptar la proposta ates que la presència de l’anglès a la UPF es diferent a la UdG (és més similar a UB i UAB) i per això el PAM té prioritats diferents”. Amb aquesta resposta no hi puc estar més en desacord! Sabem que el nivell sociolingüístic i el perfil d’estudiant de la UPF és diferent al de la resta d’universiatats. Però amb la implamentació dels nous graus de l’EEES que l’anglès passa a ser un requisit per accedir a segon cicle s’ha de garantir equitat en l’accés a l’ensenyament d’aquesta llengua. I aquesta equitat no es soluciona donant premis econòmics als estudiants amb les millors notes del Programa d’Ensenyament d’Idiomes!
- Moció sobre la resolució del Claustre de la UPF, a favor de la campanya “A la universitat en català”, número de registre 2378. La resposta: “Tenir en compte les propostes d’aquest manifest en el marc del PAM aprovat pel Govern de la UPF”. Això és igual a no dir res! El Govern de la UPF no es suma a un manifest, després d’haver “rebaixat” i “reinterpretat” alguns punts amb membres del Govern.
Caldrà seguir treballant especialment amb aquestes propostes amb les quals hi ha més distanciament amb l’equip de Govern. I caldrà seguir fent feina d’obertura de la feina dels claustrals cap a la resta d’estudiants, ja que a les actes de les seccions, ordres del dia, propostes de resolució només hi podem accedir els mateixos claustrals.
Office for MAC 2011
30 juliol 2010
Un dels principals handicaps des que tinc el MAC era la manca de productivitat en la producció textual en català. Gràcies a solucions com CocoAspell es podia arribar a corregir en català a la majoria de programes d’escriptura (Pages, navegadors, KeyNote, TextEdit…). El CocoAspell però, a més d’una complicada instal·lació, no tenia la tecnologia predictiva i detectora dels errors que té el verificador desenvolupat per Microsoft.
L’OpenOffice era un altre solució, amb un verificador ortogràfic en català força desenvolupat però jo no l’he fet servir perquè era una solució inestable quan es treballa sobretot amb .doc i .docx procedents de Windows: moltes vegades a l’hora d’enganxar del portapapers es quedava bloquejat.
El programari de Microsoft desenvolupat per MAC (Office) en la seva versió anterior no havia tingut en compte la nostra llengua. De fet no estava inclòs el diccionari verificador de català malgrat aparegués a la llista. Ha arribat, en versió beta, l’Office 2011 per MAC. Aquest sí, inclou el diccionari de català exactament igual del que podem trobar a la versió del mateix suite ofimàtic desenvolupat per PC amb Windows com a sistema operatiu.
Era hora, i més quan Microsoft diu que “aposta per la llengua catalana”. El català està carregat juntament amb les llengües majoritàries a més d’alguna llengua minoritària amb estat (digne). Tota una victòria.
En tot cas espero que la Secretaria de Telecomunicacions segueixi controlant a Microsoft i algun dia faci un anàlisi cost benefici de llicències completes versus objectius per la llengua aconseguits. La nova versió per MAC no té, òbviament, la interfície en català. Però és que per la versió de l’Office 2010 per Windows encara no s’ha creat el paquet catalanitzador (.lip) a disposició dels usuaris catalanoparlants.
Descarregueu la versió Microsoft Office for Mac 2011 beta-5
