Accions que impulsen #wifibdn

Aquest ha estat el primer Sant Jordi que Òmnium Badalona – Barcelonès Nord ha sortit al carrer durant la diada de Sant Jordi, en el marc de la 1a Fira de Sant Jordi. A banda de dotar la fira d’un espai de gairebé 30m2 amb gairebé una desena d’activitats programades durant les 10 hores d’obertura, des d’Òmnium hem impulsat per primer cop una xarxa wifi oberta a Badalona durant un esdeveniment. Ho hem fet amb la col·laboració de l’àrea de TIC de l’Ajuntament i Guifinet.

La iniciativa tenia com a objectiu inicialment proveir de connexió a Internet l’espai que Òmnium tenia ubicat a la Fira de Sant Jordi de Badalona per tal que tothom pugues disposar de  connexió a internet, independentment de si tenia contractada o no la tarificació de dades durant disputa del primer campionat d’AngryWords.

Es van instal·lar dos nodes: un a l’edifici de l’Ajuntament, des del qual es recepcionava el senyal d’internet des del router i l’altre a la parada d’Òmnium. El fet que la parada d’Òmnium estigués ubicada a l’extrem de la Fira, a 180 metres de distància del punt on estava ubicat el node emissor, va permetre dotar de cobertura la totalitat de la Fira, fet que va facilitar l’ús del servei per part de tots els visitants i paradistes.

La tecnologia que es va emprar pel desplegament WiFi va ser qmp (quick mesh project).  El balanç és molt positiu. Trànsit més o menys constant i més de 270 usuaris, connectats majoritàriament a través d’smartphones.

L’èxit de la iniciativa posa en evidència el retard que porta Badalona en el desplegament del servei de wifi. De fet actualment només les biblioteques comptem amb aquest servei. No hi ha excuses. Deixem-nos estar de mites, cap tribunal ha aturat una àrea wifi lliure sempre que compleixin els requisits que fixa la Comissió del Mercat de Telecomunicacions. Ara és el moment de deixar a Badalona al lloc que li correspon, també a nivell de TIC i de l’accés lliure a internet.

Sobre la “nova” xarxa de TUSGSAL

El proper 19 de desembre entra en servei la nova configuració de la xarxa d’autobusos urbans i interurbans del Barcelonès Nord, d’acord les noves clàusules que va incorporar l’ÀMB-EMT quan renovar la concessió a TUSGSAL a principis d’any.

Des del segon trimestre de 2011 l’empresa estava planificant la nova xarxa d’acord amb les recomanacions de l’ÀMB, encara que el procés  ha estat poc transparent i gens participatiu (com tot el que envolta a TUSGSAL).

L’1 de desembre l’operadora endegava una campanya informativa dirigida als usuaris explicant els canvis. Des de l’Entitat Metropolitana del Transport i les regidories competents en Via Pública dels 5 municipis han donat, pel que es veu, carta blanca a l’operadora per tal que l’implementés com volgués deixant possibles millores o canvis estructurals a una implantació posterior.

La nova xarxa de bus doncs comença amb mal peu. 18 dies d’exposició pública d’una xarxa no consensuada i amb possibilitat de canvis.  Un cop col·locats quatre pals i quatre busos amb vinils enganxats cal posar-nos a treballar seriosament. Per quan Pompeu Fabra podrà actuar com a hub de bus? Fins quan la gent haurà de caminar 200 metres des de la parada fins la boca del Metro? Fins quan un autobús que t’acosta a un hospital s’aturarà a 200 metres de la porta?

El principal objectiu era que el bus fos el transport “d’última milla” per tal que els ciutadans es desplacessin al transport ferroviari més proper al seu domicili. Doncs bé, mentre molts esperàvem canvis en la configuració de la via pública pensats pel bus (priorització semafòrica, girs exclusius, noves graelles de parada…) resulta que la xarxa segueix copiant la ineficiència de l’antiga, tret d’algunes modificacions.  Fins i tot pel que es veu (supressió del servei express a la BD6) es prefereix amagar el cap sota l’ala i no resoldre greus problemes estructurals.

Replantejament i retallada

Parcialment podríem dir que la configuració de xarxa és una retallada encoberta de serveis. Personalment estic d’acord en retallar serveis dins la primera corona amb una ocupació mínima.

Desapareix la BD0 que queda absorbida per la B24. Es redueixen els serveis en la part sud de Badalona ja coberta pel Metro i es reforça, en algun cas, el servei en els barris del nord-est de la ciutat.  També es suprimeix el tram barceloní de la B22, un tram força utilitzat pels veïns del districte de Sant Andreu que perden connexió directa amb l’Hospital de Sant Pau i connexió amb algunes zones del Barcelonès Nord.

Sincerament crec que aquestes modificacions no faran més competitiu al bus per ambdues parts que el sufraguen: l’usuari el seguirà trobant poc competitiu en temps i l’administració haurà de seguir incrementant les aportacions. Hem de començar a entendre la mobilitat en global i donar sentit a la xarxa. Cal un replantejament a fons del Bus Metropolità i cal que, malgrat estar en la primera corona, pensem més enllà (Badalona no té estació d’autobusos, tampoc servei nocturn al Maresme…).

Nomenclatura

Per acabar d’adobar el tema resulta que TUSGSAL s’ha dedicat a carregar-se una numeració consolidada en el marc de l’ATM i l’EMT, creant una numeració pròpia i incoherent en un marc de xarxa integrada. Totes les línies de TUSGSAL portaran la B davant, independentment que siguin urbanes o interurbanes mentre BaixBus al Llobregat manté les L per les interurbanes i un perfil específic per a les línies municipals. I els reforços o extensions de línia sense cap criteri específic, una bona manera de captar usuaris no acostumats al transport públic.

I relacionant amb la nomenclatura., la informació. Malgrat que la vocació és proporcionar intermodalitat tindrem situacions ridícules. Sí, els busos que tindran com a  terminal Pompeu Fabra posaran Martí Pujol com a destinació (i m’agradarà veure quina fluïdesa proporciona l’eix Martí Pujol, Enric Borrràs, Ignasi Loiola i carrer de la Creu  (pensat pel canvi de sentit dels bussos) que actualment a hora punta, que s’acaba convertint en un embut amb un carril de circulació a la pràctica amb menys de la meitat de busos en circulació).

El pitjor dels pitjors

I seguirem amb els busos amb els seients més durs de l’EMT. I seguirem amb els busos més bruts de l’EMT. I seguirem amb els busos més contaminants de tota l’EMT. I seguirem amb l’empresa que dóna menys i pitjor informació de tota l’EMT. I seguirem amb l’empresa que no sap actualitzar el seu web. I seguirem amb els panells d’informació a l’usuari sense funcionar i una informació a bord inexistent. I seguirem… Hi ha coses que no canvien mai…!

 

Qatar Airways i Spanair. Pas definitiu per BCN HUB?

Si bé encara s’han de conèixer els detalls, el preacord a què ha arribat Spanair amb Qatar Airways que es concreta amb la compra del 49%, crec que pot ser positiu per a Barcelona.

En primer lloc, perquè des de l’arribada del nou Govern s’ha fet reafirmat l’aposta per la companyia però amb uns condicionants. Tant és així que s’ha contractat al banc Lazard per tal que porti el comandament de l’operació i té de termini fins el 31 de desembre. La condició de la Generalitat és seguir mantenint el control de la companyia i sembla ser que aquesta operació ho permetria.

S’han sondejat sense èxit companyies europees per participar de l’operació Spanair durant els darrers mesos. Companyies com Singapore Airlines o Turkish Airlines han ofert a Spanair ampliar freqüències o nous vols de llarg radi des de Barcelona i Spanair ho ha rebutjat argumentant que el seu objectiu era poder-ho fer per amb mitjans propis aquest 2012.

L’operació planteja alguns dubtes. En primer lloc quin serà el paper que Qatar Airways vol jugar a Spanair? Aquest paper és compatible amb la idea de BCN HUB? Vol una simple ampliació de capital permetent el que Spanair es desenvolupi sola o vol que sigui una peça per poder entrar fort al mercat europeu? Qatar actuarà de soci industrial (aniria bé pels plans de començar els vols transoceànics quan abans) o merament financer?

Una opció seria que Qatar veiés en Barcelona el que va veure Turkish Airlines i aposti per fer els seus vols cap a amèrica via Barcelona, podent millorar les ràtios d’ocupació d’un possible vol des del hub de Doha. També podria ser que Qatar aposti pel codi compartit als vols operats per Spanair pel mercat domèstic, en el qual la companyia del Golf encara no ha penetrat. Per últim, l’opció més descartable és que la companyia aposti per Barcelona com a hub cap al mitjà orient, ja que perd sentit la seva estratègia de hub a Doha.

A tot això però el gran interrogant és veure com afecta l’operació a la pertinença d’Spanair a Star Alliance (Qatar no n’és membre), el gran actiu de la companyia en el moment de seva adquisició pel grup d’inversors catalans. I més en un context en el qual les sòcies europees de l’aliança podrien veure amenaçat part del seu mercat (Lufthansa, TAP, Turkish…).

Una curiositat, per últim. Una de les condicions que inclouria l’operació és el canvi de nom: d’Spanair a Barcelona Airways sembla ser (de fet fent un WHO IS del domini es veu que pertany ja a Spanair).

Després de la creació de la nova marca d’Spanair, el programa de punts i de tota la campanya de màrqueting aquesta operació de nameing sembla, si més no, prescindible. Però és cert que és una condició que posa l’inversor. Segurament el canvi pot portar més valor a l’empresa, la marca Barcelona gaudeix de reputació i Spanair ha estat tacada per al llarg dels darrers anys per l’accident de Barajas, ERO’s, números vermells i fins i tot un servei i una operativa no a l’alçada de les companyies de bandera.

Blog en procés de reinvenció

Disculpeu les molèsties (tampoc penseu que us perdeu res interessant…)!

En primer lloc la reinvenció passa perquè el blog passi a tenir una estructura més o menys digna (sóc molt especial en aquest sentit) sense recórrer a la plantilla que fa anys i panys que tenia (Mytique amb les seves varietats espacial i finesa, recordeu?). Demano molt: cal traduir el tema, modificar aspectes dels CSS i solucionar el tema de les columnes laterals que en el cas d’aquest plantilla no m’acaben de fer gens el pes.

En segon lloc, i el més difícil potser, estic pensant de què puc escriure. En algun BadaTuitts em van demanar que el blog fos exclusiu per temes de mobilitat. No sé si em veig capaç en primer lloc de ser constant i en segon de ser interessant. Als inicis del blog van estar centrats en temes de mobilitat. Després va venir una mica poti-poti sempre amb algun parèntesi per explicar el dia a dia dels meus viatges (que, paradoxalment han estat els apunts amb més èxit…).  I el darrer any, un cop tornat de Finlàndia, això ha estat un desastre: sense rumb ni constància. Abandonament total! Volia centrar aquesta pàgina en els meus progesos esportius en el running i les traitlons però el poc que tenia per explicar no sabia ni com fer-ho.

Espero aviat començar una nova i llarga etapa. Això sí, amb constància, rumb i la vostra companyia.

Aprofito aquest apunt (ja que tampoc té cap objectiu en concret) per donar la benvinguda a un nou blog de la badasfera, també amb .cat! PepeReis.cat! Espero que no se’n cansi i que aprofiti la plataforma per fer difusió del seu bagatge en programari lliure i aquestes coses.

Reflexions sobre #eleccionsbdn

Distribució regidors ple municipal 2011-2013

Distribució regidors ple municipal 2011-2013, Línia Badalona

Les eleccions locals deixen a Badalona una polarització que a més complica les possibles aliances. El Partit Popular guanya 10.000 vots més que el 2007 i assoleix els 11 regidors. El PSC millora resultats respecte fa quatre anys i manté els 9 regidors. Les dues forces que formaven juntament el Govern municipal amb el PSC paguen el pacte: CiU perd un regidor (passant de 5 a 4) i ERC es queda sense l’únic regidor (si s’hagués presentant en coalició amb les altres forces independentistes podria haver assolit els mateixos regidors que ICV-EUiA: 3, els eco-socialistes en perden 2 respecte el 2007). Per últim l’abstenció, amb gairebé el 50%.

En un Ple amb 27 regidors, l’arimètrica és complicada per donar estabilitat al nou Govern. En el cas que governi el Partit Popular amb minoria, 16 regidors de l’oposició li poden parar els peus i vigilar-lo d’aprop. Un govern PSC-CiU, pacte de perdedors, segurament comportarà un desgast encara més gran per a CiU i un PP a l’oposició podria créixer encara més (a part de la inestabilitat per absència de majoria i poques opcions de pacte, que passarien per ICV-EUiA). Un govern de tres contra un seria inestable i a més ICV-EUiA i CiU dubto que en aquests moments es puguin entendre en un govern de coalició.

Només si el PP governa en minoria evitem una victòria en majoria absoluta en 4 anys. “La lluna promesa”, com deien alguns en campanya, ha aportat gran quantitat de vots al PP especialment als barris del sud, que només es poden frenar amb un govern Popular que quedi en evidència havent-se d’ajustar a l’estat de dret i sense poder dur a terme les seves promeses. No obstant tinc els meus dubtes en que gruix dels votants del PP se’n adonin en 4 anys que no es poden expulsar ciutadans comunitaris o no es poden limitar les ajudes als que ells anomenen “de casa o vecinos de Badalona”.

D’altra banda serà interessant analitzar els transvasaments de vot i resultats per barri. Segurament podrem veure com hi hagut força vot “útil” cap al PSC procedent de CiU, ICV-EUiA i ERC i votants del PSC de barris on abans era hegemònic que passen a votar al PP (pel context de crisi econòmica i atur que afecta als barris).

Veurem com acaben els pactes postelectorals. La polarització amb un guanyador clar deixa un escenari més complicat que mai. Potser val la pena fer-nos la idea i que governi el més votat.

#cursadimoni 2011

#clubruntweet a #cursadimoni foto @tartanna

Amb un temps real de 00:42:40 a la Cursa del Dimoni 2011 he fet la meva millor marca personal en els 10 quilòmetres. Lluny i complicat resta l’objectiu de la temporada que és baixar per sota dels 40 (segurament auto-imposat per impuls). En tot cas, rebaixant 40 segons en les properes curses de 10 quilòmetres podria assolir el calaix sub 42 per Bombers 2012.

En aquesta cursa estrenava el Garmin Forerunner 210. S’ha acabat això d’anar amb el telèfon corrent. N’estic molt content, sobretot perquè és petit i portable i pots accedir a la velocitat actual en cada moment així com també la distància recorreguda (sense haver de fer l’esforç de desbloquejar el mòbil…). A més puc programar de manera senzilla sèries amb paràmetres d’intervals de velocitat i  umbrals de pulsòmetre, que m’aniran molt bé per millorar la qualitat en els entrenaments, que és el que em fa falta per millorar les marques en els 10 quilòmetres.

Sobre la #cursadeldimoni és la de casa. Cal reconèixer que ha fet un esforç molt gran en dos anys per millorar. De comptar els temps amb un full d’EXCEL a l’arribada amb les conseqüents retencions s’ha passat a fer-ho amb ChampionChip, i avui és una de les poques curses que es corren amb xip i no són de pagament a l’àrea de Barcelona.

Cal millorar en tres aspectes fonamentals. D’una banda el recorregut, segurament la Rambla no és el lloc més idoni per l’inici degut a que als 100 metres de l’inici es fa més estret. D’altra banda s’hauria d’avançar l’hora de la cursa, jo no estic acostumat a córrer en moments de tanta calor i l’atleta popular que mai córrer ha de fer molt més esforç per arribar. Per últim caldria segregar els dos circuits (mitjà i gran) i que la sortida fos per calaixos, per tal d’assegurar una sortida fluïda i sense empentes.

El proper Regidor d’Esports crec però que té un altre repte important: la cerca de patrocinis. No pot ser que als avituallaments s’acabi l’aigua, o al final enlloc de beguda isotònica et donin Pepsi. No és gaire complicat trobar empreses que hi col·laborin, com a la majoria de curses que es fan… A més trobar patrocinadors també voldria dir que el prestigi i la projecció de la cursa augmentaria. Badalona es mereix una bona cursa!

 

Debat(s) #eleccionsbdn (2)

El dilluns no va ser l’únic debat el que s’organitzava des d’Òmnium Badalona. El programa Àgora portava 3 setmanes amb debats sobre les eleccions municipals i dilluns en tocava un sobre seguretat i civisme. Els partits podien enviar el candidat que consideréssim més adient pel debat i tots cinc van decidir que aquest era el de Badalona. Mentre els altres debats hi havia diversitat territorial el debat de ciutadania i seguretat es va acabar convertint en un debat a 5 del tema estrella de la campanya a Badalona, la immigració. Aquella televisió que té monopolitzada la campanya en les eleccions a Barcelona acaba fent un debat electoral a 5 sobre Badalona.

Segurament preparant el debat, des que el Partit Popular va decidir portar Albiol, la resta s’havia d’enfrontar al dilema de quin candidat portar. Finalment van optar tots per portar el candidat a Badalona. Una decisió com aquesta va servir per estigmatitzar encara més la ciutat. Una ciutat que ja massa vegades és notícia per qüestions relacionades amb la convivència.

Es va donar pas a l’espectacle, al Sávame Deluxe amb l’Albiol com a centre de gravetat monopolitzant un debat que podia veure tot Catalunya. PSC i ICV anaven citant-lo de manera contínua, facilitant-li el dret a rèplica. El debat va servir per evidenciar que el PP estava sol, però també per evidenciar que les altres forces de la ciutat fa temps que van entrar en el seu joc. El temps dirà quant hi hem perdut, però està clar que com a ciutat hi hem perdut!

Debat(s) #eleccionsbdn (1)

Foto: @tartanna

Ahir va tenir lloc al Cor de Marina de Badalona el debat d’alcaldables organitzats per Òmnium Badalona i El Punt diari. També va tenir lloc el debat sobre “Seguretat i civisme” al programa Àgora de TV3.

La campanya a les eleccions locals s’ha convertit enguany en una campanya d’interès general perquè els mitjans nacionals han donat peixet a un discurs xenòfob. En el debat al Cor de Marina hi havia l’Agència Catalana de Notícies, tot i que no hi hagués el líder nacional de cap partit ni cap alcaldable per Barcelona ni cap conseller del Govern.

A nivell de contingut era evident que clarament Albiol dominava el debat i el portava cap al seu costat. En la primera part, model de ciutat, Albiol buscava ja l’enfrontament amb Jordi Serra i intentava fer anar al riu cap a on se sent còmode: la inseguretat. El comportament de l’actual alcalde no va ajudar gaire fent-li l’esquena i gesticulacions estranyes mentre Albiol parlava. I molt lamentable també el comportament dels simpatitzants del PP que es dedicaven a boicotejar intervencions de Jordi Serra des del públic…

El bloc de cultura intercalat va servir una mica per calmar l’ambient tens. Es pot dir que en aquest bloc hi ha consensos clars, fins i tot amb el Partit Popular segurament, malgrat que ERC durant la darrera legislatura no hagi apostat per una Cultura de consens.

Per últim Meritxell Ortiz obria la caixa dels trons: el blog de cohesió amb una pregunta formulada en vídeo per Toni Soler. Aquí comença el “combat”. Albiol acusa a Serra de ser “un oficinista” i no un alcalde en al·lusió al seu cartell electoral. Serra respon que el lema “Muchos lo piensan, yo lo digo” no ajuda gens a la ciutat. Falcó i Estruch amb un discurs coherent, reconeixent problemes i parlant de solucions. Estruch fins i tot va qualificar a Albiol de “piròman” tal i com va fer Mas en l’acte de suport a Ferran Falcó. Pel que fa al candidat d’ICV-EUiA el vaig veure fora de joc, especialment en aquest bloc, quan va posar en dubte la feina en matèria feta en matèria de cohesió durant la legislatura donant peixet a la capelleta de l’Albiol.

Els candidats van marxar corrents, per continuar amb el bloc de cohesió, seguretat i civisme en una televisió nacional. Es veu que els draps bruts s’han de rentar fora de casa…

 

130 anys més tard #vangcat

Foto: La Vanguardia

Avui ha estat un dia històric per la premsa al nostre país. Gràcies a la Vanguardia la difusió de la premsa escrita en llengua catalana passarà dels 135.000 a 230.000 exemplars diaris. Així, els lectors diaris de premsa en català han passat en un no-res del 29% al 42% i amb expectatives de creixement (estimacions del Baròmetre de Comuniació i la Cultura, d’acord amb els percentatges actuals de lectors de les edicions del Periódico i les seves llengües habituals).

La Vanguardia ha estat un camaleó que s’ha anat adaptant al context en què ha hagut de sobreviure: ha passat de ser La Vanguardia Española a un element clau per a la normalització de la premsa en català. Per això ha sobreviscut 130 anys… Segurament l’edició en català fa tard, però els editors ho venen com el moment adequat, malgrat que molts hagin fet el canvi molt abans.

És evident però que a dia d’avui la Vanguardia en català ja és tot un èxit. En primer lloc perquè és un projecte empresarial que aspira a ampliar difusió en una època difícil pels mitjans i, encara més, per la premsa en paper. La gira per tot el país ha aglutinat a milers de persones, omplint teatres i auditoris. Per les xarxes socials han aconseguit ser trending topic (#vangcat) a Twitter i a la fanpage de Facebook tenen gairebé 28.000 fans.

Avui, primer dia de venda de la versió catalana, s’ha exhaurit al 15% dels quioscs abans de les 9 del matí. Se’n havien venut a aquesta hora de mitjana el 40% dels exemplars. Caldrà veure com va evolucionant la xifra de vendes i difusió. També caldrà veure quan el Grup Godó ultima la versió digital del diari. No obstant avui marxem a dormir amb un país “una mica més normal”.

Vine al primer entrenament de #clubruntweet

Demà celebrem el primer entrenament d’un projecte que varem emprendre amb @abelgg i la gent d’@omatech: #clunbruntweet. Un projecte que té com a objectiu emfatitzar en la vesant social del running a Barcelona, vinculant l’esport i les xarxes socials. Serà amb @RogerRoca, atleta que destaca pels seus podis en diverses curses que sovint nosaltres freqüentem amb resultats discrets.

Us hi esperem! Serà a les 19:30 a Nova Icària!