El dia 4 de març vaig tenir el plaer d’assistir a la jornada “Language Diversity: A Challenge for Europe”, impulsat per l’eurodiputat d’Esquerra Oriol Jonqueras i el seu equip i organitzat per l‘European Free Alliance in the European Parliament.

El multilingüisme és un repte per a la Unió Europea. En aquest sentit la UE hauria de conciliar les expectatives dels ciutadans (recollir la diversitat lingüística, ADN d’Europa) amb el seu funcionament eficient.

Per a l’ús de la llengua catalana, segons l’Eurodiputat Oriol Junqueras es troben reticències polítiques i materials. Actualment hi ha acords que ha assolit el Govern espanyol amb institucions comunitàries pels quals es pot fer ús de les llengües cooficials davant del consell i altres òrgans. No obstant, el català no és visible encara en els òrgans de la UE.

Per tal que la llengua catalana (i la resta de llengües “espanyoles”) siguin oficials a Europa només cal que ho demani de manera explícita el Govern espanyol. El Govern espanyol podria haver demanat la reforma del reglament del Consell 1/58, per tal que fossin oficials, tal i com va fer Malta (330,000 parlants) pel maltès i Irlanda amb el gaèlic (1,7 milions de parlants).

El secretari de política lingüística de la Generalitat, Bernat Joan, ha obert la seva intervenció en aranès congratulant-se per la llei de l’aranès que ha dotat a aquesta varietat de l’occità d’un status legal malgrat ser entès Catalunya per unes 8000 persones. Joan ha assegurat que aquesta és una bona manera de vetllar per la diversitat.

A la UE no es segueix cap criteri relacionat amb el nombre de parlants. Quan un estat demana la plena oficialitat d’una llengua, aquesta és oficial. França ha pressionat a Turquia perquè el kurd no tenia reconeixement (durant les negociacions per a l’adhesió) però paradoxalment mai ha protegit el català i la resta de llengües “regionals” en els seus respectius territoris.

El català és una llengua molt fragmentada a nivell lingüístic, només comparable a casos  com el del Kurdistan (4 estats, 7 legislacions…) però malgrat tot és una llengua compartida per 10 milions d’europeus. El fet que el català careixi d’oficialitat a la Unió Europea no és un problema dels catalans, és un problema d’Europa que està actuant en contra dels seus principis fundacionals. Potser aquest greuge acaba provocant euroescepticisme al nostre país.