P1010582Avui he viscut de nou un dia de 30 hores… El canvi de zona horària de Catalunya respecte Nova York fa que el dia sigui interminable i més amb les inconveniències del primer dia i les maletes al damunt!

He sortit de Barcelona a un quart de deu del matí amb destinació Ginebra amb l’Avro RJ85/100 de Swiss. Fins llavors he visitat tota la zona de fingers de la Terminal 1. Destaco sobretot el fet que la nova Terminal disposa de terrassa a l’aire lliure. En general a la T1 el serveis de terra són eficients i ràpids. Per contra no m’ha agradat que l’avió estigués en remot, malgrat que la porta d’embarcament tingués finger (coses d’AENA).

Al vol fins a Ginebra ha estat plàcid i tranquil. M’he quedat meravellat amb el servei de SWISS que, malgrat ser un vol de curt radi, proporciona als passatgers –de franc- l’esmorzar. Una cortesia que ara no es porta en el sector… Trobo a faltar la comoditat d’anar directe a Nova York, com vaig fer ara fa dos anys, però el servei de CONTINENTAL no és comprable al de Swiss International Airlines.

P1010594Un cop a Ginebra: sorpresa! Un aeroport on millor no fer escala. Trànsits lents, haver de passar controls de seguretat abans, mala indicació i ornamentació del segle passat.

Per  fi arribo a l’imponent AIRBUS transcontinetal de SWISS (el mateix model que l’accidentat a l’Atlàntic d’Air France havent sortit de Sao Pablo). En allà hauré de passar vuit hores. Totes les comoditats: des d’àpats freqüents fins a una pantalla individual amb comendament per tal de consultar informació del vol, trucar a un altre seient, mirar un vídeo, escoltar música, pagar els productes del duty free amb visa o jugar a jocs com “Do you want to be millonarie?”.

P1010585Després d’unes set hores, comencem a acostar-nos a la costa est. Sobrevolem Boston i , per tràfic intens, l’avió va donant voltes a l’espera de l’autorització d’aterratge. Una hora més tard del previst començo a veure els entorns del JFK: cases unifamiliars amb tres cotxes i piscina,  camps de golf, llocs de menjar ràpid o els mítics camps de futbol americà.

Aterrem a JFK. És ben bé el centre del món… Pel darrera ens segueixen molts  vols procedents del vell continent i l’orient mitjà.  Ja sigui amb remot o finger veiem avions d’Uzbekistan, d’Europa i, fins i tot, el mític Singapoure Airlines de dues planetes que també vola a Barcelona!

P1010600Després d’un llarg i feixuc control d’immigració i duaner, aconsegueixo l’admissió! Ja m’ho mereixia: ESTA, APIS, I-20… Comparant EWR am JFK  puc afirmar que és molt millor l’aeroport de Newark EWR, NJ!

P1010597Mitjançant un tren automàtic, el JFK AirTrain, arribo a Jamica Station. D’allà agafo el SUBWAY fins a  Grand Central Terminal. Allà demano informació turística i compro un abonament mensual per arribar a Tarrytown mitjançant el Metro North Railroad.

El comboi enfila el riu Hudson i passa per magnífics ponts de ferro (com si de l’Stampida es tractés) fins plantar-se a Tarrytown després d’uns 40 minuts. Plovisquejant arribo a l’escola! Una de la matinada hora catalana.

Sense ganes de menjar res (m’han atipat prou els de SWISS) conec a un noi francès, a una noia turca i a un noi japonès. Tots tres comencen, com jo, demà el curs. Demà ens trobarem per a fer la prova de nivell.

Aquí a l’escola d’EF es viu un “microclima”, com a mínim he parlat anglès tota l’estona: és la llengua vehicular. En canvi al control d’immigració, la duana, al SUBWAY i a Metro North Railroad m’ha costat mantenir-me a l’anglès… Hauria de tenir un passaport andorrà… ? Resulta que per ser el Reino de España ja no tens dret a ser tractat amb la llengua oficial del país a on vas, sinó que has de ser tractat amb una llengua que, paradoxalment,  no té cap regulació jurídica als EUA: l’espanyol!

Des de Rogermelcior.cat us aniré explicant el que doni de si la meva visita als Estats Units! El viatge m’ha donat idees com ara fer un post de valoració de companyies aèries…

Des de TWITTER, FLICKR i Facebook també podreu anar seguint les meves passes nord-americanes!