estats units
Valoració del viatge i l'experiència 2.0
8 setembre 2009
Ja he tornat dels Estats Units. Tal i com avançava en l’anterior post, és moment de tancar aquesta sèrie de posts relacionats amb el viatge i, a l’hora, fer-ne una valoració. Aquest bloc s’ha convertit en un diari de viatge durant gairebé un mes. Mitjançant aquests posts transmès el que he anat fent i espero que us hagi servit per ser una mica partíceps del viatge.
De fet, gràcies als consells d’algunes de les persones que m’heu seguit per Rogermelcior.cat i la resta de xarxes socials he pogut visitar llocs de Nova York que no coneixia ni tenia previst visitar com ara el Museu del Claustres, el NYC Transit Museum o la botiga de xocolatines Hersheys. L’experiència d’interactivitat ha estat positiva doncs, especialment tenint en compte que era la segona vegada que visitava la ciutat del gratacels i no volia tornar a visitar la Nova York més típica i turística.
És cert que no he fet cap “invenció” en transmetre el meu viatge per les xarxes socials, de fet l’amic Sergi Sabaté parlava en el seu bloc dels blocaires que havien fet com jo.
En tot cas ara el bloc tornarà a la normalitat i deixarà d’estar “monopolitzat” per posts amb contingut curiós i, de vegades absurd. L’experiència ha estat bona i pel que veig a interessat. Tothom qui em trobo reconeix haver-se passat pel Bloc alguna vegada, pel que he d’agraïr-vos a tots plegats el temps dedicat i espero haver complert les vostres expectatives (tot i que de vegades costa estar a l’alçada!).
Tot seguit us deixo la relació de tots els posts escrits al llarg del viatge. Han estat 19 posts en un viatge de 20 dies de durada durant els quals he visitat 4 estats (només me’n queden 35, abans ja havia visitat Minnesota!).
- Curiositats – 6 Setembre 2009
- Travessant l’Oceà – 4 Setembre 2009
- L’espanyol als EUA – 2 Setembre 2009
- Publicitat massiva – 29 Agost 2009
- Què menjo? – 27 Agost 2009
- Parlem finament, parlem americà! – 26 Agost 2009
- Washington D.C.: turisme polític a la capital política -24 Agost 2009
- Coney Island o “Crazy Island”? – 22 Agost 2009
- L’univers del marxandatge universitari – 21 Agost 2009
- Assegurant-se el futur – 20 Agost 2009
- Woodbury Outlets – 19 Agost 2009
- Algun dia “pagaran” el fums – 17 Agost 2009
- Impressions d’Abercrombie and Fitch – 15 Agost 2009
- El Metro North Railroad (MNR) – 14 Agost 2009
- Where The Hell Is Matth - 13 Agost 2009
- Nova York, ciutat de bojos – 12 Agost 2009
- Actituds davant l’aprenentatge d’un idioma – 11 Agost 2009
- L’arribada – 10 Agost 2009
- Cap als Estats Units – 2 Agost 2009
En aquest enllaç podeu consultar les fotografies, si són del vostre interès.
Així mateix aprofito el post per animar-vos a visitar els EUA aprofitant la fortalesa de l’Euro respecte el Dòlar. Si necessiteu qualsevol informació o voleu que us aconselli abans d’emprendre el viatge podeu posar-vos en contacte en mi a través de comentaris als posts, per les xarxes socials, per correu electrònic o, òbviament, en persona. Potser us poden ser útils les meves experiències.
Moltes gràcies a tots, de nou, per seguir-me!
Curiositats
6 setembre 2009
Ja fa just una setmana que he tornat dels Estats Units. No obstant, ara que m’he recuperat plenament del jet lag, voldria tancar el seguit de posts que fan referència al meu viatge amb algunes imatges que m’han cridat molt l’atenció.
-
La casa assecadora per 3 dòlars
En les atraccions aquàtiques del Six Flags Gran Adventure es pot acabar xop, fins i tot més que en les de Port Aventura. Si no voleu tornar molls a casa amb uns quants dòlars a la butxaca tot s’arregla. Per només 3 podreu assecar-vos en un “secador familiar” de 4 persones que Six Flags instal·la estratègicament vora les atraccions d’aigua.
-
Bitllets ràpids
Us treu de pollaguera que quan valideu el darrer viatge de la T10 la màquina tardi uns quants segons a escupir-la per posar el famós “TÍTOL ESGOTAT”? Doncs això a Nova York no passa, amb una dècima de segon et descompten el vaitge, segons he pogut comprovar en el NY Transit Museum. L’eficència arriba fins aquí, si bé s’ha de dir que en el cas del Subway de Nova York no hi ha impressió mecànica en el títol de transport.
-
Mobiliari especial
Sabíeu que Calvin Klein o Tommy Hilfiger són marques de mobles també? Resulta que a més de fabricar rob als EUA fan mobles i també roba de llar. Per veure curiositats com aquestes és important visitar el centre comercial de Mayc’s, al 34th Street cantonada amb Broadway. A l’IKEA se li gira competència, per això hi ha bus de franc entre NYC i l’Ikea de Nova Jersei.
-
Cotxe “demòcrata”
Un cotxe que sen’s dubte transmet ideologia. i que vaig avistar a Tarrytown. Segurament als EUA no deuen ratllar els cotxes pel que veig…
-
Lladre nordamericà
Us podeu pensar que és un osset de pelux. La realitat és que és un lladre d’endolls. Podeu endollar a cada mà o cada pota un aparell electrònic. Objectivament la forma no és la més pràctica.
Travessant l’Oceà
4 setembre 2009
Per tal d’arribar als Estats Units és recomanable fer servir un vol directe per dos motius. D’una banda per l’evident estalvi de temps que suposa i de l’altra per evitar el risc de pèrdua d’enllaços als hubs de connexió i també pèrdua d’equipatge.
Són diverses les opcions que hi ha per arribar des del nostre país als Estats Units amb vols directes. Delta Airlines és pionera en els vols directes i avui uneix Barcelona i València amb l’aeroport de JFK. També Delta Airlines uneix Barcelona amb el seu hub a Atlanta, a l’estat de Georgia Continental Airlines per la seva banda uneix Barcelona amb JFK amb un vol diari durant tot l’any i amb dos durant el període estival. Pel que fa a American Airlines també cobreix la ruta entre Barcelona i JFK. Per últim amb US AIRWAYS podeu anar des de Barcelona a Filadèlfia, el bressol de la democràcia americana.
Si la opció d’anar directe no us resulta econòmica a l’hora de cercar els bitllets podeu optar per una de les moltes companyies de bandera que fan ruta entre les seves bases europees i les principals ciutats dels EUA, sense haver de recórrer a la T4 de l’Aeroport de Madrid-Barajas i, per tant, Iberia i el seu Pont Aeri.
Aquest cop he optat per viatjar en SWISS entre Barcelona i Nova York fent escala a Ginebra a l’anada i a Zurich a la tornada. M’he organitzat de manera que, a la tornada –entre vol transoceànic i vol domèstic-, tingués temps de visitar la ciutat de Zurich i, com no, el sistema de ferrocarril suís. És una opció que recomano malgrat l’evident jet lag que es pateix a la tornada, ja que la visita a la ciutat on es fa l’escala aporta un valor afegit al viatge i, el que és més important, de franc. Això sí, cal escollir bé els vols per tal de tenir temps suficient i tenir en compte la distància existent entre l’aeroport i el centre. Per l’equipatge facturat no us preocupeu, el troght check-in que ofereixen les companyies us permetrà oblidar-lo fins a l’arribada a la destinació.
Sense la irrupció en el mercat encara de la filial transcontinental de Ryanair, RyanAtlantic, els preus més econòmics en els vols a la costa est acostumen a superar els 500 euros, quantitat que pràcticament es pot duplicar si voleu visitar la costa oest.
-
La meva darrera experiència amb SWISS i l’experiència amb Continental
Malgrat la polèmica de retirar el català de la megafonia de les aeronaus, estic satisfet de la globalitat del servei rebut per la companyies SWISS. Al capdavall la companyia només utilitza a bord les llengües anglesa, alemanya, francesa, italiana. En aquest sentit té un comportament més digne que Air Berlin…Si primeu les qüestions lingüístiques a banda podeu optar per American Airlines on la megafonia de l’aeronau i la pàgina web estan en català.
El servei ofert per SWISS en el vol domèstic és excepcional: és la única companyia tradicional europea que ofereix càtering de franc en un vol tant curt com Barcelona Ginebra o Zurich Barcelona.
Pel que fa a la flota transcontinental és moderna. Mentre que els avions que cobreixen la ruta entre Barcelona i els Estats Units acostumen a ser petits per tal de maximitzar l’ocupació i fer rendible una ruta des d’un aeroport que no és hub com Barcelona (cas de Continental amb l’avió Boeing 737) Swiss utilitza avions com els Airbus A330-200 i el flamant Airbus A330-300, de major capacitat, menor consum energètic i de carburant i un ampli programa d’entreteniment a bord per mitjà de pantalles individuals.
Pel que fa als serveis de terra SWISS és la única companyia tradicional que NO ho té del tot externalitzat a Barcelona. A tots els aeroports on opera, els serveis de terra són prestats per SWISSPORT, la filial de la companyia que s’encarrega del maletatge.
Hi ha moltes opcions per travessar l’Oceà com podeu veure. Escolliu-ne una i creueu-lo, no us en penedireu!
L'espanyol als EUA
2 setembre 2009
La llengua espanyola gaudeix de bona salut als Estats Units. La situació de l’espanyol als EUA és similar a la que es viu en territoris on aquesta llengua no és la pròpia com ara als Països Catalans, Euskal Herria, Galícia o a l’Amèrica Llatina. A diferència d’aquests territoris, l’espanyol als Estats Units comparteix hegemonia amb l’anglès, la lingua franca del món que, paradoxalment, tampoc és la pròpia de l’Amèrica del Nord.
La pressió migratòria ha estat un factor clau a l’hora de convertir l’espanyol en la segona llengua dels Estats Units, fins arribar al punt en que per viure a les grans ciutats no és necessari saber anglès.
-
Regulació jurídica de la llengua espanyola
L’espanyol no té caràcter de llengua oficial a cap estat. Ni tampoc té cap regulació a nivell nacional. De fet la Constitució dels EUA tampoc no declara l’anglès com a llengua oficial als EUA, possiblement perquè és assumit que l’anglès és la llengua d’ús corrent. Per aquest motiu, a la localitat fronterera amb Mèxic del Cenizo , (estat de Texas) se les han empescat per dotar d’oficialitat a la a llengua de Cervantes. La decisió ha estat polèmica, vegeu-ho.
-
La protecció del Govern
El Govern de Washignton D.C. treballa en la promoció de l’espanyol i reconeix de manera impícita mitjançant les políques que duu a terme una sèrie de drets a la comunitat hispanoparlant que, paradoxalment, no reconeix a altres comunitats lingüístiques importants.
La pàgina web del Govern està en llengua espanyola de forma majoritària. A més el Govern posa facilitats per tal que els ciutadans puguin ser atesos en espanyol.
-
El cas de Nova York
A la ciutat de Nova York és innegable que l’espanyol és una realitat quotidiana. Trobem que un gruix important de la informació que s’edita des de les administracions per a la ciutat de Nova York i l’àrea metropolitana es fa bilingüe espanyol-anglès, malgrat que vagi destinada a zones que, a priori, no són de parla hispana.
Les alteracions de servei al SUBWAY, els programes de comunicació de l’autoritat del Transport amb els clients (campanyes de Subtalk , Bustalk i Traintalk), la senyalització de les estacions, la concessió de llicències d’obres, la senyalització en molts parcs es fa en espanyol.
-
El món socioeconòmic
L’espanyol és ben estès en el món socioeconòmic. Les companyies de telèfon mòbil ofereixen les webs en espanyol, també els telèfon d’atenció al client, els terminals fabricats específicament per la operadora. A la majoria de comerços la retolació i el tiquet de compra és bilingüe. Fins i tot alguns comerços i grans superfícies (com Target, Marshalls o Best Buy) et recorden que l’espanyol és disponible en la seva pàgina web, en el servei d’atenció al client o en la resposta d’un formulari d’atenció al client.
Les companyies aèries nord-americanes fan servir l’espanyol com a segona llengua. La terminal de Continental de l’aeroport de Newark està retolada bilingüe igual que tots els seus avions.
Al transport públic pel que fa a la publcitat podem trobar com a mínim un 25% en espanyol. És publicitat dirigida als seu potencial target de clients: targetes de mòbil per trucar a l’Amèrica Llatina, cursos d’anglès, assegurances mèdiques econòmiques, vols a l’Amèrica Llatina, sorteig de targetes de treball…
Al parc de Six Flags de Great Adventure també vaig comprovar com l’espanyol era present per tot arreu: des del bus d’anada el parc fins les instruccions del lloguer de la taquilla.
-
En l’àmbit educatiu
L’espanyol guanya per golejada a les High School com a primera llengua estrangera, molt per davant de l’alemany i el francès. Un 60% dels estudiants escullen l’espanyol com a primera llengua estrangera. De fet vaig estar ara fa tres anys a una escola d’un petit poble de Minnesota amb una influència de la població hispana nul·la i vaig poder comprovar l’èxit de les classes en espanyol envers la poca afluència a les classes de llengua alemanya que s’oferien com a alternativa. I això a “l’Amèrica profunda”, imagineu-vos què passa a l’Amèrica cosmopolita de les grans megapolis.
-
Bilingüisme selectiu
L’administració sovint fa un bilingüisme “selectiu”. Fa servir l’espanyol en el supòsit que la informació que elabori sigui per un públic potencial de parla hispana. És però molt curiós veure com en la informació que indica perill o coses molt òbvies com no tocar el tercer rail de la via del tren o el metro que està electrificada a 600 volts s’utilitza sempre l’espanyol. Això és una prova que l’administració en primer lloc sap que molta població hispana no entén l’anglès i, segon, detecta un menor nivell cultural a persones que fan ús d’aquesta llengua.
-
Valoració
Crec que el pes de l’espanyol als EUA està sobredimensionat i que aquesta política de “promoció sense límits” no ajuda a la integració de la comunitat hispana. Si bé no crec que en cap cas l’espanyol posi en “perill” o debiliti l’anglès, crec que l’ús exclusiu de l’anglès com a llengua de comunicació amb els nouvinguts és un greuge cap a les comunitats foranies parlants d’altres llengües menys nombroses però importants en el món com ara el xinès mandarí, l’alemany, l’àrab…
Una iniciativa com la del portal d’integració de la Generalitat seria inimaginable als EUA. Primer perquè no han cregut mai en la diversitat lingüística i no han tingut cap política de promoció de les llengües pròpies indígenes. I segons perquè l’espanyol és com una branca que els tapa el bosc (les altres llengües) i això, sumat a la importància de l’anglès com a llengua internacional fa que molts immigrants es puguin sentir exclosos del procés d’acollida.
Publicitat massiva
29 agost 2009
Un aspecte que crida l’atenció de la ciutat de Nova York és el publicitat massiva i multisuport en els mitjans de transport i els suports publicitaris de la ciutat.
Són campanyes de publicitat massiva i reiterativa. Voldria destacar les d’Amercan Airlines, de GAP i d’STARBUCKS.
Utilitza preferentment com a suport el taxis de la MTA. M’atreveixo a dir que un 20% de la flota de taxis novaiorquesa té el suport publicitari de la part superior d’aquesta companyia del grup One World. La seva campanya és simple: fer un repàs de les seves destinacions sense escales entre les quals destaca Barcelona. La publicitat també es pot trobar en suports de l’entrada al SUBWAY.
-
GAP
La popular marca de roba ha fet un gran desplegament de publcitat massiva. Amb el lema “Born To Fit” vol transmetre que la seva àmplia gamma de pantalons cauen bé a tothom. Utilitza diversos suports: senyalització horitzontal als carrers i autopistes, carreteres…
-
STARBUCKS
La popular cadena de cafès que compta amb més de 100 franquícies a l’illa de Manhattan ha començat una ambiciosa campanya de publicitat al suburbà. Consistix bàsicament en comprar els espais publcitaris de tot un cotxe de metro i farcir-lo de missatges a l’estil “Si vostè prova un cafè que no li agarda segur que no està a STARBUCKS”. Aquesta mar també fa campanyes de pubclicitat al mobiliari urbà i als passadissos del Subway.
Què menjo?
27 agost 2009
Avui parlaré del que menjo als Estats Units, concretament el Campus d’EF de New York.
En primer lloc un dels aspectes que m’ha cridat l’atenció del servei de càtering d’EF és el fet que està externalitzat, cosa excepcional aquí als EUA. De fet EF té el seu propi servei de neteja i de seguretat. Algun dia vull reflexionar sobre el perquè en aquest país es té la tendència antagònica a Europa per part de les empreses, és a dir, a no externalitzar (suposo que el sistema del mercat laboral més flexible propicia aquest sistema).
En segon lloc em treu de polleguera la higiene. Crec que aquí no hi ha legislació en relació a la manipulació d’aliments… Trobar-se els gots molls, la safata amb aigua o els coberts bruts és normal. Per això sempre m’ho he d’eixugar tot abans de menjar… El dia que se’ls acudeix posar les coses de plàstic ho agraeixo, malgrat donar-me compte que no és sostenible!
-
Esmorzar
Es diu que l’esmorzar és l’àpat més important del dia, i aquí és així! L’esmorzar és un àpat abundant. A part dels cereals, la fruita i les torrades amb mantega hi ha també aliment molt típics de l’esmorzar nordamericà.
Sempre hi ha com una espècie de “truita gegant compactada” que s’agafa a trossos i té forma d’esponja. També podem trobar hamburgueses, bacó i salsitxes per esmorzar.
Pel que fa a la beguda trobem sucs i també cafès i tes.
-
Dinar
És bufet lliure però hi ha coses que no fallen. Els mítics hot dogs i la pizza també són el pa de cada dia. Tornen a sortir les hamburgueses del matí a més d’algun tipus de carn més elaborada i amb suc. També hi ha amanides i altres complements per acompanyar la carn. Quan enlloc d’haver-hi patates fregides hi ha arròs s’agraeix. Pel que fa a les postres i ha peces de fruites i també gelat. També pots veure cafè o té.
-
Sopar
Normalment sopo a Manhattan, pel que aprofito que he pagat tres àpats per agafar-me alguna cosa embolicar-la i dur-la cap a Downtown. L’embolico amb tovallons que de vegades s’enganxen amb el menjar 
. No miro l’horari, simplement sopo quan tinc gana i a on sigui. A Metro North, caminant, a Times Square o a Coney Island: el lloc és el menys important.
-
Begudes de taronja
Orange Fanta
Hi-C Orange
L’Orange Fanta (orange soda) americana és diferent a la Fanta de Taronja. És més forta i d’un color més fosc (potser és més semblant al KAS). Jo no sé amb quina em quedo, però m’agrada comparar els dos gustos. Segurament, si pugués, compraria meitat i meitat normalment.
Pel que fa a un altre tipus de beguda de taronja que destaca és la Hi-C del grup de Minute Maid. Aquesta beguda té un gust molt especial i no té bombolles. És com una Fanta Europea però sense bombolles. La marca disposa d’una àmplia gamma de begudes amb gas.
-
Xocolata
La marca més coneguda és HERSHEY’S. De fet, aquesta és la marca que té l’exclusiva dels KIT KAT als EUA. Té un gran asortit de xocolatines i entre elles destaquen els Kisses, famosos a la botiga de Times Square. N’hi ha de molts tipus de xocolata i en donen a cada client que entra a la botiga.
També evidentment no podem oblidar els M&M i la seva mítica botiga a Times Square.
Parlem finament, parlem americà!
26 agost 2009
Als Estats Units es té tendència a voler parlar de manera molt fina. Segurament molts de vosaltres sabreu que no hi ha “toilet”, sinó una espècie d’habitació de “descans” anomenada “restroom”.
Però la “classe” de la societat nord-americana es demostra en el mot fet servir per designar la zona on es veuen anticonceptius. Es denomina “Family Planning”. I, per cert, aquest passadís de “Family Planning” també inclou consoladors i vibradors que no tenen res a veure amb la “planificació familiar”.
Washington D.C.: turisme polític a la capital política
24 agost 2009
Aquest cap de setmana he visitat la capital política dels Estats Units. He escollit visitar Washington D.C., enlloc de Toronto i les mítiques cataràtes de Niagra. La meva decisió doncs ha tingut un cost d’oportunitat, ja que els meus recursos són limitats per anar cada cap de setmana fora (i més aquestes alçades).
No obstant estic content d’haver escollit visitar Washington, malgrat que el temps no ens ha acompanyat. Varem marxar divendres amb un Jeep de lloguer destinació l’estat de Virgina, on varem passar la nit a un hotel. El dissabte, dia que va ploure a bots i barrals (“cats and dogs” en anglès) varem visitar Washington D.C., la capital de “la nació. Diumenge també varem estar per Washington i varem acabar el viatge als outlets de Garden New Jersey, a Newark.
Pel que vaig poder veure que Washington no és la típica ciutat nord-americana. Washington és una ciutat al mig del no-res creada per ser la capital dels Estats Units.
Recomano visitar Washington D.C.?
Sí. Val la pena baixar a Washington si passeu uns dies a Nova York, ja sigui amb cotxe (complicat d’arribar-hi i amb uns 6 peatges) o amb AMTRAK des de Penn Stattion (car però relativament ràpid, recomanable si aneu dos o tres persones).
Què visitar?
El més destacat és la recta que formen el Capitoli, el Mall i els Memorial , a més, és clar, de la Casa Blanca
- El Capitoli
Si visiteu el Capitoli, podeu concertar una visita de franc per Internet. Començareu la vista amb un vídeo que explica la història dels EUA, des de la formació de l’estat federal fins a l’arribada al seu sistema polític actual passant per la Declaració d’Independència, el Bill of the Rights i la Constitució. Un cop acabat el vídeo visitareu la Rotunda , i us explicaran algunes anècdotes de les dues cambres que alberga el Capitoli: la House of Representatives (pes en funció de la població) i el Senate (veu igual per a cada estat). A la planta baixa teniu una exposició en la qual podreu conèixer profundament el sistema polític i dels EUA i el seu complex sistema de control i contrapesos. Abans de marxar no us oblideu de visitar la botiga del Capitoli, ja que podreu adquirir llibres, banderes americanes, reproduccions de legislació històrica des d’un dòlar!
- La Casa Blanca
No us podeu perdre de cap manera la Casa Blanca, encara que veureu que és més petita del que us imagineu. Des de davant de la Casa Blanca podreu observar els sets des d’on els mitjans de comunicació segueixen la política nord-americana.
- Els Memorials
Pel que fa als Memorial em quedo amb el del que fou 16 president dels EUA, Abraham Lincolin, el seu imponent temple i l’estàtua esculpida en mabre.
- Botigues polítiques
Pels freaks de la comunicació i el màrqueting polítics podeu anar a alguna de les botigues d’” Political Americana“. Allà podreu comprar souvenirs electorals de tota mena, especialment de la campanya d’Obamma i el Partit Republicà. No obstant els preus són cars tenint en compte que la majoria de productes s’han distribuït gratuïtament als meetings.
Fotos del viatge a Washigton a Picasa WEB (autoria: Pau Canals i Roger Melcior).
Coney Island o "Crazy Island"?
22 agost 2009
-
L’estrambòtica Coney Island
Havia sentit a parlar de Coney Island i la primera vegada que vaig estar als EUA em vaig quedar amb les ganes d’anar-hi però queia lluny de Manhattan, al sud de Broklyn, i no tenia temps.
Aquest cop m’hi he acostat: la distància no ha estat excusa ja que tenia temps… M’imaginava com un gran fira d’atraccions vora la platja i, més o menys, ha estat així.
No és la típica fira d’atraccions que et pots torbar al nostre país on predominen les atraccions que proporcionen una certa adrenalina. A Coney Island predominen un altre tipus d’atraccions: econòmiques, no sé fins a quin punt ètiques i, això sí, molt americanes!
-
La serp amb cap de dona
Dins una caseta resulta que pagant mig dòlar (uns 0.4 cèntims d’euro) pots veure a una serp que, casualment, té la cara de dona. No vaig entrar però sona a ‘tongo’…
-
La dona més petita del món, de dues polsades
Diuen que ve de Tailàndia i per 0.5 dòlars també la pots veure tancada en una caixa de vidre. A la caseta en la qual s’ubica et recomanen que li parlis anglès perquè així n’està aprenent. Diuen que fa com dues mans “normals” de persona. No vaig entrar però sincerament no m’ho crec.
-
La rata més gran del món
Un a caixa d’uns dos metres de llargada, un d’amplada i també un de fondària representa que ha d’albergar una gran rata. Jo no sé si l’han fet créixer com els pollastres: amb molta lluny, donant-li menjar compulsivament i amb molt llum. No obstant dubto que aquest tipus de mamífer pugui ser d’aquesta mida. No vaig entrar tampoc, pel que em vaig estalviar el mig dòlar.
-
Fira d’atraccions
A Coney Island , per sort, també hi havia coses normals: la mítica muntanya russa que toca el mar, el famosa noria amb vistes a NYC, les casetes on sortegen regals, una espècie d’ascensor gegantí…
-
Vídeo de KM 33
PD: totes les fotografies les he buscat al Google.
L’univers del marxandatge universitari
21 agost 2009
Avui hem anat a donar una volta per l’imponent Campus de Columbia, a Manhattan. Recordava les mítiques camisetes amb la marca “Columbia” gravada ben gran. Per aquest motiu hem decidit buscar-ne…
A on les hem trobat? A la Book Shtore! Sí, una botiga de llibres en la que pots comprar de tot menys llibres. M’explico.
Em pensava que el marxandatge de les universitats dels EUA es limitava a les típiques camisetes esportives, però no és així.
Marxandatge tèxtil
N’hi ha de totes marques. Pel que fa a les esportives, em pensava que les marques esportives no volien competir entre elles dins de la universitat tal i com passa dins d’un mateix club de futbol. Als EUA és diferent: et pots trobar sudaderes similars Adidas, Nike, Champion, Underarmour i Rebook. El marxandatge tèxtil no es limita a la roba esportiva. Podem continuar amb la roba de vestir. Columbia té de Tommy Hilfiger, Ralph Lauren camises i pantalons amb el logotip de la universitat… Disposa també de corbates, banyadors…
Marxandatge electrònic
A Columbia pots trobar fundes de portàtil. Però també pots trobar ratolins, USB, teclats amb la marca Columbia gravada.
Altre marxandatge
Termos de cafè, cobrellits Tommy Hilfiger, xocolatines de la mítica Hershey’s, llums per l’escriptori, paraigües, papereres també les podeu trobar amb la marca de Columbia gravada. També podeu trobar un joc de pilotes per a jugar a golf. Fins i tot podeu trobar caramels pel vostre gos amb un gran “I love Columbia”.
Ara és quan me’n adono que el marxandatge de la UPF és molt limitat. No sé pas si tots els productes de marxandatge de Columbia tenen sortida al mercat, el que si que és clar és que ajuden a reforçar la identitat corporativa de la Universitat.
