El futur de l’espai català de la comunicació

El Conseller de Cultura Josep Manuel Tresserras (ERC) vol jugar un rol de “salvador” de l’espai català de la comunicació, mitjançant la reciprocitat de canals en català d’altres territoris.

Porta mesos parlant d’un acord amb la Generalitat Valenciana que hauria de permetre la recepció al País Valencià de TV3. La mesura per la qual s’ha optat per destensar les relacions amb el Govern de la Generalitat Valenciana és permetre l’emissió a Catalunya de Canal Nou mitjançant un dels canals del segon múltiplex que té atorgat Televisió de Catalunya. Molt bé. Rebem només un dels tres canals de Radio-televisió valenciana que és el que , paradoxalment, té més programació en espanyol (Punt 2 i 20/9 fan gairebé tota la programació en català!).

Ara, gràcies al múltiplex d’ACPV, arriben els quatre canals de TV3 al País Valencià. El que no sap el conseller Tresserras és que amb l’acord de reciprocitat només se’n podrà veure un: TV3! I tot perquè des d’un principi no es va negociar amb més intel·ligència i no es va refusar de fer arribar a Catalunya també el Punt 2 i el 24/9. Amb aquests dos canals a Catalunya pujaria la oferta de televisió en català i es podria forçar a la Generalitat Valenciana a un acord que permetés la recepció dels quatre canals de TV3 (sense que els espectadors del País Valencià veiessin reduïda la seva oferta en català amb la subtitució del 33, el 3/24 i el Super3/300 per Aragón TV, Región de Murcia TV i Castilla la Mancha TV).

Per sort altres governs i altres consellers fan la feina millor que el senyor Tresserras i el seu equip, malgrat no representar el partit que, en principi, cerca la unitat dels Països Catalans. El Govern de les Illes ha estat treballant per aconseguir la recepció de tots els canals de TV3 abans de finals de febrer i també treballa per a la recepció del Punt 2 (i no de Canal 9) i Andorra Televisió. El Govern de les Illes té un objectiu ben clar “que tots els territoris de parla catalana puguin veure totes les televisions oficials d’aquests territoris”.

De vegades no tinc clar si la Generalitat de Catalunya té el mateix objectiu. Per quan Punt 2, 24/9, IB3 i Andorra Televisió a Catalunya? Menys parlar i més treballar!

Entrevista al Punt

Avui, dimarts 11 de novembre de 2009, s’ha publicat al diari El Punt una entrevista en la qual parlo amb nom de la Plataforma Universitària pel Català de la situació de la llengua catalana a la UPF i a les universitats en general. Això pocs dies després de fer-se públiques les dades de llengua de docència del curs 2008-2009: només un 52’4% de les classes impartides a la UPF durant el curs passat han estat en català! Ridícul, oi?

En definitiva cal continuar treballant en una Universitat que garanteix el dret fer un grau en llengua anglesa, però no el dret a poder estudiar tot un grau en català, la llengua d’ús normal a les universitats del país tal i com recull la Llei d’Universitats de Catalunya!

Screen shot 2009-11-10 at 9.28.52

Comparem amb prespectiva

Avui vull comparar dos titulars. Aquests dos titulars valen més de 1000 paraules…

Avui puc dir que l’Avui m’ha sorprès gratament! I la CCMA en la seva línia i amb els seus objectius ben clars i portats a l’extrem (i el que és pitjor, pagats per tots)!

Innovar en política en temps d'abstenció

Les noves eines de comunicació són més necessàries que mai en uns temps de desafecció envers la política i amb un alt índex d’abstencionisme electoral. En la 2a Penedesfera, en la taula “Com les noves eines de comunicació estan transformant la política actual” moderada per Gemma Urgell el President Ernest Benach, Izaskun Bilbao (Eurodiputada i expresidenta del Parlament Basc-”Eusko Legebiltzarra”), Héctor Pérez (Partido de Internet), Genís Roca (arqueòleg i expert en xarxes socials i internet) i Max Vives-Fierro i Planas (Director de la Fundació Catalunya-Europa) van parlar dels canvis que experimentava la política actual gràcies a les eines 2.0.

La innovació en política és una necessitat si volem avançar cap a una major implicació dels ciutadans. El canvi no és opcional, s’ha de fer, és obligatori. La manera de fer dels polítics tramet valors i confiança.

Segons Izaskun Bilbao el segle XXI la democràcia ha de ser sinònim de transparència, participació, deliberació.  Per aquest motiu el Parlament Basc ha promogut un canvi de cultura coorporativa. El ciutadà ha d’estar en el primer pla. Les persones han de ser, de manera organitzada, font de coneixement i millora de l’eficiència política.

S’ha d’obrir la política mitjançant canals de participació. S’ha de fer en el món real i però també en el món virtual. Des de les invitacions als plens d’empreses, ciutadans i associacions fins a la participació activa a les eines 2.0.

El Parlament d’Euskadi es basa segons Bilbao amb la  E-Democràcia. Cal assegurar que tota la informació estigui a disposició dels ciutadans en temps real i de forma proactiva (com fer arribar la informació que a la gent li interessa de manera senzilla) mitjançant el butlletí ZABALIK, desglossat per àrees d’interès amb 2500 subscriptors actius.  També s’impulsa la participació mitjançant fòrums (Parte Hartu “Participa amb mi”).. L’agenda interactiva també és important per acostar la feina de l’Eusko Legebiltzarra: mitjançant l’agenda es pot accedir a les comissions, a resums de les comissions…

Com a resultat la Cambra Basca ha visit multiplicar per 100 el trànsit a la web.

Per últim segons Bilbao és necessari fer la política d’una altra manera: cal humanitzar-la, escoltar als ciutadans, apropar-s’hi, corresponsabilitzar-los en les decisions, compartir, arriscar. Una xifra, un 20% de les peticions dels ciutadans bascos a través del Parte Hartu s’han transformat en iniciatives parlamentaries.

Les eines 2.0, la xarxa no són la solució de tots els problemes estructurals que té la participació política. No obstant poden ajudar a acostar la política als ciutadans, ja que se’ls busca on són, a la xarxa.

Com va assegurar el President Benach, no és tant important la Black Berry sinó les persones que convencen a persones.


Reciprocitat. El Govern i la CCMA tracten a les Illes com a l’estranger

Ja han passat a la història aquells anys en que TV3 podria ser sintonitzada arreu dels Països Catalans sense cap impediment i cap polèmica. Al País Valencià i les Illes amb Govern del Partit Popular ningú havia posat en dubte l’emissió de TV3 per totes les unitats polítiques que conformen els Països Catalans.

Avui però gran sorpresa. Resulta que el pacte de reciprocitat signat fa poc entre l’executiu català i el balear es veu vulnerat per la CCMA que substitueix el senyal de TV3 pel de TV3cat, canal internacional per satèl·lit de TV3 (abans TV3i). En el pacte de reciprocitat es deixava ben clar que TV3 i IB3 buscarien formes per assegurar no fer-se la competència en els drets d’emissió, per això fins ara TV3 “tapava” algunes retransmissions esportives i sèries amb la senyal de 3/24. Ara resulta que la manera de buscar fórmules per assegurar una no-competència entre ambdós canals és emetre TV3cat, un canal destinat a les emissions en satèl·lit.

Volen fer sentir als habitants de les Illes com l’ET, com si visquessin en un altre planeta, en un altre país? No sé quina mena d’acords són aquests.

D’altra banda els pactes de reciprocitat no inclouen ni el PUNT2, ni el 24/9 (tots dos completament en català, contràriament a Canal 9), TV3, K3, EL 33, 3/24 i ATV. Sembla que pels governs  no és prioritari augmentar la oferta de canals en català, en el mercat de la TDT que són escassos.

I tot això passa en un context de tancament de repetidors al País Valencià i la Catalunya Nord, pel que cada dia queden més territoris sense oferta de televisió en català.

I al Principat els plans de consolidació de la TDT local no arriben i segueixen emetent bona part de la programació en espanyol, mentre que la televisió “nacional” de Godó (8tv) cada cop sembla més una televisió local (amb un múltiplex infumable).

La televisió en català no té bona salut, i especialment perquè uns governs suposadament favorables a la normalització i reciprocitat entre territoris no fan més que donar llargues, mentre van agafant espai als nostres baròmetres canals temàtics de la oferta de TDT espanyola.

Ens trobem davant d’un altre atemptat contra l’espai de comunicació català.

The Economist

DESCENTRALITZACIÓ
Segons “The Economist” soluciona problemes però en crea d’altres.
Reparteix el poder I impedeix la seva concentració.
S’afavoreix el principi de subsidiarietat impulsat per la UE, les decisions es prenen des dels governs més propers.
Encoratja la competitivitat entre regions.
En aquest sentit fa referència a la competitivitat entre les ciutats de Barcelona i Madrid. Com si aquestes fossin producte d’una descentralització administrativa en CCAA.
Redueix les desigualtats entre regions.
Segons el setmanari la descentralització ha fet reduir les diferències entre el nord i el sud de l’estat espanyol.
No podien ser però tot elogis per la descentralització política i administrativa de l’estat espanyol. De fet assegura que l’estat espanyol ha arribat a un punt en que s’ha arribat massa lluny.
CACIQUISME
En aquest punt comença l’atac a la democràcia catalana. Assegura que “Mr” Pujol fou un cacic regional -o cap polític provincial!- que va estar al poder 23 anys. Segons el rotatiu econòmic aquest ha estat el preu polític de la descentralització: el caciquisme regional. A més posa al mateix nivell el president Pujol que el senyor Fraga…
COMPARACIONS ODIOSES
Comparar una cimera de presidents de les comunitats autònomes de l’estat espanyol amb una cimera de l’Assemblea General de  l’ONU. Recordem que en l’estat espanyol la sobirania de les “nacionalitats” recau sobre el poble espanyol, no sobre elles mateixes. No és comparable un estat amb sobirania que una comunitat autònoma.
BUSQUEM CAFÈ PER A NOSALTRES, I?
Nacions, no regions!
El rotatiu fa una critica molt dura a Catalunya i Euskadi perquè segons ells “som regions” malgrat critiquen que ens fem dir “nacions” que busquem cafè per a nosaltres.
Evidentment, la llengua!
Qualifica al nacionalisme català i basc de fracassats i considera llengua “ha esdevingut una obsessió pels nacionalistes”. Acusen a un partit del govern de localista i diuen que a les escoles  l’espanyol s’ensenya com a “llengua estrangera”. Parlen que un castellanoparlant no podrà mai treballar a cap universitat de Barcelona. Que les pel·lícules en espanyol no rebran mai subvencions públiques. Agafen declaracions de l’Artur Mas “si no fem l’esforç de protegir la llengua pròpia aquesta corre el risc de desaparèixer”.
El reportatge continua atacant el català i l’euskera. De fet es parla del manifesto del senyor Savater, que defensa l’educació en espanyol a Catalunya. El setmanari diu que van ser acusats per la premsa “socialista” de “nacionalistes castellans”!
En relació a la llengua, el setmanari britànic ha intentat treure més rendiment que l’ABC… De fet tot són dades manipulades. Catalunya, lluny de ser un país normal, és un país on la seva llengua no gaudeix encara de presència en tots els àmbits. Per a mi, com  a català, seria desitjable que a Catalunya succeís allò que descriu The Economist. No obstant això no passa… Aquí un professor pot fer classes a la UPF sense entendre el català mentre que crec que a Oxford seria inadmissible que els professors no entenguessin l’anglès…
A Catalunya trobem subvencions multimilionàries per a pel·lícules que no es graven en català… I tant a nivell de la Generalitat com d’altres administracions!
L’article etiqueta I posa adjectius sovint inapropiats… I d’això se’n deriven connotacions curioses… Qualificar als nacionalistes espanyols com a nacionalistes castellans…
“Quan més ens donen més volem”
El text continua atacant els nacionalistes per part del senyor Savater: “el problema amb els nacionalistes és que com més els dónes més volen”. Ens acusa, als independentistes, de voler més més diners públics i poder…
El setmanari lamenta que a Catalunya el govern “regional” gasti el 38% de la despesa pública total… mentre que lamenta que l’estat només gasti el 18%.
Com a mínim reconeix que fins el moment Catalunya ha tingut un dèficit de finançament I parla de la disposició de l’estatut que ha d’aportar el percentatge que aporta Catalunya sobre el total del PIB estatal.
Un nacionalista espanyol mai es veu la seva “crosta”. De fet en aquest reportatge queda ben pel·lès. Val a dir que ens acusen de voler més… Com si el seu nacionalisme no fos el més expansionista que existeix. I Catalunya provoca dèficit o quelcom similar a l’estat espanyol? Per qui és mal negoci, allò anomenat Espanya?

Aquest reportatge deixa en evidència la necessitat de comunicar-nos amb el món des de Catalunya. La importància cabdal que té l’acció exterior de la Generalitat mitjançant la creació d’estructures d’estat, però si pot ser que responguin amb de forma coherent i eficient a reportatges com aquests.

El grup Godó margina a Flaix?

Llegeixo a La Vanguardia d’ahir, diari que no ha de ser la referència dels independentistes -tal i com va quedar clar a les jornades de Joves d’Òmnium- que podrem veure Barça TV per la TDT!

img0041

La VANGUARDIA 14/11/2008

Segons el rotatiu el Grup Godó, propietari del múltiplex de TDT d’Emissions Digitals de Catalunya (EDC), hauria signat un contracte amb el Club fins a data 30 de juny de 2013 per tal que Barça TV pugui emetre per un dels seus quatre canals.
Si bé aquest acord en un principi podria ser una bona notícia, posa en perill l’existència de Flaix TV per tal TDT.
Carles Cuní va assegurar a la trobada de Joves d’Òmnum que el Grup Flaix iniciaria les emissions de Flaix TV el mateix dia que EDC els cedís el canal.


Avui però ens trobem la següent disposició provisional del múltiplex nacional privat de Catalunya:

edc

-8tv: -el canal Godó generalista- ocuparia el primer canal del múltiplex, amb una programació indecent que no compleix en cap cas el contracte signat amb el Govern.
-BarçaTV: aquest canal “esportiu ocuparia el segon canal del múltiplex.
-105tv: aquest canal musical del grup Godó ocuparia el canal 3 del múltiplex. Val a dir que és un canal a cost zero pel Grup, ja que emet un playlist que es repeteix cada 24 hores.
-Filmax: EDC va arribar a un acord perquè aquesta productora cinematogràfica emetés per un canal del múltiplex de TDT d’EDC abans de finals de novembre.
El múltiplex nacional privat adjudicat a EDC està compost per quatre canals més les corresponents emissores de ràdio. Ara bé, si el grup Godó decideix mantenir 105tv, una emissora musical quin paper hi jugaria el Grup Flaix al múltiplex?
És una bona notícia que entri Barça TV al múltiplex, de fet es donarà la paradoxalitat que emetrà programació de més qualitat i en llengua catalana aquest canal temàtic que no pas el canal generalista i principal del múltiplex: 8tv. No obstant la posada en marxa de Barça TV es pot interpretar com una trava per part del conde de Godó a l’entrada al múltiplex d’un canal catalanocèntric com seria un del Grup Flaix. Caldrà veure si finalment Filmax entra amb el canal de pel·lícules al múltiplex en els propers dies.
En tot cas el grup Godó amb aquesta mena d’operacions demostra el seu nul interès en el servei públic. Per què el grup Godó es presentà per fer quatre canals (8tv, Vida, Flaix i Parc) i ara resulta que en vol externalitzar tres dels quatre? És legítim fer això després d’haver guanyat un concurs públic, no per ser el grup Godó -teòricament-, sinó pel projecte que va presentat al Govern i al CAC?

Jornada sobre el multilingüisme a la UPF

Aquest dimarts 28 d’octubre tindrà lloc a la sala de graus Albert Calsamiglia de l’edifici Roger de Llúria del campus de la Ciutadella de la UPF la jornada Llengües i Universitat: El Projecte Multilingüe de la UPF. Aquesta és organitzada pel Vicerectorat de Promoció Lingüística i pel CQUID, amb l’objectiu de difondre el projecte de la UPF en relació amb les llengües i les seves implicacions pràctiques en la docència. Tindrà lloc a les 10.00 hores a càrrec de Josep Joan Moreso, rector de la UPF; Blanca Palmada, comissionada per a Universitats i Recerca, i Núria Basi, presidenta del Consell Social. Seguidament, Carmen Pérez, vicerectora de Promoció Lingüística, explicarà “El Pla d’Acció pel Multilingüisme a la UPF“. També tindran lloc dues conferències: una primera pronunciada per Ferran Requejo, professor del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF, sota el títol “Multilingüisme, excel∙lència i internacionalització a les universitats catalanes”; i una segona, a càrrec de Britta Schneider, professora del Centre de Llengües de la Universitat de Jyväskylä (Finlàndia), que tractarà sobre l´ús de l’anglès en les universitats multilingües en aquest país nòrdic. També compatarà amb una intervenció de la PUC.

Per tot això, la Plataforma Universitària pel català [PUC]:

 

• La PUC emplaça als mitjans que interessats en la política lingüísitica a les universitats catalanes, en l’aplicació del PAM a la UPF o en la gestió del multilingüisme a l’aula en assistir a aquesta jornada oberta a tota la comunitat univeristària.

• La Plataforma Universitària pel Català (PUC) demana el compliment immediat del Pla

d’Acció pel Mulingüisme i exigeix que el rectorat fixi uns terminis clars pel seu desenvolupament.

La PUC critica que la UPF no demani el nivell C de català als professors i acusa el rectorat de tenir poc interès en la llengua del país.

Més informació:

www.puc.cat

puc@puc.cat

I us podeu descarregar els següents arxius:

[0] Programa Jornada 28/10/2008

[1] Cartell

[2] Nota de premsa

[3] Triptic informatiu PUC “Que no ens trepitgin la llengua!”

Laboratori Godó: Buit tv (8tv)

Fa dies que en volia parlar…

Avui ens trobem en una període de canvis en el món del mass mèdia... Si bé és cert que cada cop pren més importància Internet com a gran mitjà de comunicació, ningú pot negar l’encara notable poder de la televisió. I una nació sense estat necessita uns bons canals de televisió que tinguin com a punt de referència el país i com a llengua la pròpia del país també.

Amb el canvi tecnològic que està vivint la televisió, amb el sistema digital terrestre que comportarà una multiplicació de canals, trobem que el català es troba en una inferioritat numèrica.

Per aquest motiu l’any 2001 la Generalitat va convocar un concurs públic per tal de millorar la situació: s’atorgàven 4 canals d’àmbit nacional per emetre per TDT a tot el país. Es va presentar diverses propostes, entre elles el Grup Flaix de Miquel Calçada. No obstant el Govern (CiU) va optar per donar la llicència a Emissions Digitals de Catalunya, SA (amb el grup Godó com a accionista majoritari).

Certament en un principi aquest projecte donava oxigen el món audiovisual català. Complia amb escreix les clàusules que el Govern va fixar per atorgar la concessió. Alguns dels punts que contemplava el projecte eren:

  • La presència del català en tota la seva programació: 100% del contingut en català.
  • Es comprometia a donar un fort impuls a la indústria audiovisual catalana, mitjançant la producció pròpia.
  • Van assegurar que crearien 4 canals: un generalista –CityTV-, un de dibuixos animats –Parc-, un d’estils de vida i tendències –Vida- i finalment un musical –Flaix-.
  • EDC es comprometia a promocionar la cultura i la llengua catalana en tot el seu contingut. Per tant havia de ser una televisió amb una visió catalano-cèntrica i tenia com un dels objectius “fer programes socials i educatius per refeltir la realitat del país”
  • Es comprometia a desenvolupar una gran plataforma de serveis interactius amb tecnologia MHP.

Des de l’any 2001 han passat 7 anys… EDC ha creat una espècie de banc de proves… primer van canviar el nom del seu canal generalista: City Tv va passar a dir-se Td8 i un mes més tard li van posar 8tv perquè sonava millor… Un producte que no té clar ni el nom diu molt poc en relació al seu màrqueting no? Però el laboratori no s’acaba aquí! Si bé no s’han engegat els canals Flaix, Parc i Vida, EDC ha optat per posar uns canals gravats (EDC2, EDC3 i 105TV) que funcionen per una pista de reproducció i cada “x” hores es torna a veure el mateix… De fet fins i tot es pot veure l’opció “reading” o “searching” entre un programa i un altre.

Un altre fet que ha impulsat EDC és el seu compromís nul amb la llengua catalana. De fet a 8tv només hi ha un 40% de programació en català (si és que arriba) i això caldria afegir-hi el bilingüisme en els programes inclosos dins del 40% (ARUCITYS, R8…).

Una altra característica que impulsa 8tv és l’experimentació amb els programes de producció pròpia: de fet quan un programa no funciona surt de la graella enarca que sigui el seu segon dia. En tenim nombroses mostres: la recent Via Làctia, X-tra, Amics coneguts i saludats…

Seguint la línia de la cadena trobem Notícies 8. Fa més d’un any que es van estrenar (fins llavors 8tv era un canal sense notícies…). Quan es van estrenar estaven relativament bé… Van prometre un informatiu al migdia… Ara cada cop sembla més un informatiu de baix cost, res a envejar per part de Televisió de Badalona!

El més indignant però és que quan treuen un programa posen un serial sud-americà, que sembla ser que dóna audiència a Catalunya. I no és precisament una sèrie doblada al català! Són sèries com Acorralda, Walker Texas Ranger, Kim casi perfecta…

El més sorprenent del cas és que malgrat ser un incompliment flagrant ni el CAC ni el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació hi fan res, no volen intervenir… I és que posar-se amb el grup Godó fa por o respecte per la seva enorme capacitat d’influència! Malgrat es puguin emprendre accions legals, o, fins i tot, retirar la llicència a EDC,s’ha optat pel silenci. Mentre tant el català queda aixafat pel castellà a la TDT.

Avui tenim una TV3 en hores baixes i un sector privat d’abast nacional d’aquest tipus… això si tenim 38 canals estrangers espanyols que dia rere dia es mengen més part del pastís!