món

La llengua espanyola gaudeix de bona salut als Estats Units. La situació de l’espanyol als EUA és similar a la que es viu en territoris on aquesta llengua no és la pròpia com ara als Països Catalans, Euskal Herria, Galícia o a l’Amèrica Llatina. A diferència d’aquests territoris, l’espanyol als Estats Units comparteix hegemonia amb l’anglès, la lingua franca del món que, paradoxalment, tampoc és la pròpia de l’Amèrica del Nord.
La pressió migratòria ha estat un factor clau a l’hora de convertir l’espanyol  en la segona llengua dels Estats Units, fins arribar al punt en que per viure a les grans ciutats no és necessari saber anglès.

• Regulació jurídica de la llengua espanyola

L’espanyol no té caràcter de llengua oficial a cap estat. Ni tampoc té cap regulació a nivell nacional. De fet la Constitució dels EUA tampoc no declara l’anglès com a llengua oficial als EUA, possiblement perquè és assumit que l’anglès és la llengua d’ús corrent. Per aquest motiu, a la localitat fronterera amb Mèxic del Cenizo , (estat de Texas) se les han empescat per dotar d’oficialitat a la a llengua de Cervantes. La decisió ha estat polèmica, vegeu-ho.

• La protecció del Govern

El Govern de Washignton D.C. treballa en la promoció de l’espanyol i reconeix de manera impícita mitjançant les políques que duu a terme una sèrie de drets a la comunitat hispanoparlant que, paradoxalment, no reconeix a altres comunitats lingüístiques importants.
La pàgina web del Govern està  en llengua espanyola de forma majoritària. A més el Govern posa facilitats per tal que els ciutadans puguin ser atesos en espanyol.

• El cas de Nova York

A la ciutat de Nova York és innegable que l’espanyol és una realitat quotidiana. Trobem que un gruix important de la informació que s’edita des de les administracions per a la ciutat de Nova York i l’àrea metropolitana es fa bilingüe  espanyol-anglès, malgrat que vagi destinada a zones que, a priori, no són de parla hispana.
Les alteracions de servei al SUBWAY, els programes de comunicació de l’autoritat del Transport  amb els clients (campanyes de Subtalk , Bustalk i Traintalk), la senyalització de les estacions, la concessió de llicències d’obres, la senyalització en molts parcs es fa en espanyol.

• El món socioeconòmic

L’espanyol és ben estès en el món socioeconòmic. Les companyies de telèfon mòbil ofereixen les webs en espanyol, també els telèfon d’atenció al client, els terminals fabricats específicament per la operadora. A la majoria  de comerços la retolació i el tiquet de compra és bilingüe. Fins i tot alguns comerços i grans superfícies (com Target, Marshalls o Best Buy)  et recorden que l’espanyol és disponible en la seva pàgina web, en el servei d’atenció al client o en la resposta d’un formulari d’atenció al client.
Les companyies aèries nord-americanes fan servir l’espanyol com a segona llengua. La terminal de Continental de l’aeroport de Newark està retolada bilingüe igual que tots els seus avions.
Al transport públic pel que fa a la publcitat podem trobar com a mínim un 25% en espanyol. És publicitat dirigida als seu potencial target de clients: targetes de mòbil per trucar a l’Amèrica Llatina, cursos d’anglès, assegurances mèdiques econòmiques, vols a l’Amèrica Llatina, sorteig de targetes de treball…
Al parc de Six Flags de Great Adventure també vaig comprovar com l’espanyol era present per tot arreu: des del bus d’anada el parc fins les instruccions del lloguer de la taquilla.

• En l’àmbit educatiu
  

L’espanyol guanya per golejada a les High School com a primera llengua estrangera, molt per davant de l’alemany i el francès. Un 60% dels estudiants escullen l’espanyol com a primera llengua estrangera. De fet vaig estar ara fa tres anys a una escola d’un petit poble de Minnesota amb una influència de la població hispana nul·la i vaig poder comprovar l’èxit de les classes en espanyol envers la poca afluència a les classes de llengua alemanya que s’oferien com a alternativa. I això a “l’Amèrica profunda”, imagineu-vos què passa a l’Amèrica cosmopolita de les grans megapolis.

• Bilingüisme selectiu
  

L’administració sovint fa un bilingüisme “selectiu”. Fa servir l’espanyol en el supòsit que la informació que elabori sigui per un públic potencial de parla hispana. És però molt curiós veure com en la informació que indica perill o coses molt òbvies com no tocar el tercer rail de la via del tren o el metro que està electrificada a 600 volts s’utilitza sempre l’espanyol. Això és una prova que l’administració en primer lloc sap que molta població hispana no entén l’anglès i, segon, detecta un menor nivell cultural a persones que fan ús d’aquesta llengua.

• Valoració

Crec que el pes de l’espanyol als EUA està sobredimensionat i que aquesta política de “promoció sense límits” no ajuda a la integració de la comunitat hispana. Si bé no crec que en cap cas l’espanyol posi en “perill” o debiliti l’anglès, crec que l’ús exclusiu de l’anglès com a llengua de comunicació amb els nouvinguts és un greuge cap a les comunitats foranies  parlants d’altres llengües menys nombroses però importants en el món com ara el xinès mandarí, l’alemany, l’àrab…
Una iniciativa com la del portal d’integració  de la Generalitat seria inimaginable als EUA. Primer perquè no han cregut mai en la diversitat lingüística i no han tingut cap política de promoció de les llengües pròpies indígenes. I segons perquè  l’espanyol és com una branca que els tapa el bosc (les altres llengües) i això, sumat a la importància de l’anglès com a llengua internacional fa que molts immigrants es puguin sentir exclosos del procés d’acollida.