El proper 18 d’agost marxo d’Erasmus a Turku/Åbo, Finlàndia. No és una decisió instantània. Ha estat un procés meditat, però que no he posat mai en dubte. Des que vaig començar la carrera tenia clara la necessitat de participar en un programa de mobilitat internacional. Suposo que el meu interès ve influenciat especialment per la promoció de la mobilitat de la UPF .
El procés que m’ha portat fins aquí ha estat llarg. Va començar fa gairebé un any amb la sol·licitud. Després va venir la selecció en funció de paràmetres com l’expedient o el coneixement de la llengua de docència. El tram que s’ha fet més feixuc del procés però ha estat el darrer. Des del maig els tràmits burocràtics han monopolitzat les meves preocupacions juntament amb els de la resta d’estudiants que participen en programes de mobilitat a la UPF.
En primer lloc l’acceptació de la plaça. Després però, ve la configuració del teu programa acadèmic, l’elecció del període d’estada, la sol·licitud dels programes de beques (tots per separat). Moltes facilitats no hi ha: s’han d’enviar papers per correu postal a la universitat de destinació, traduir tu mateix l’expedient acadèmic, aportar documentació davant la Generalitat de la qual podria disposar directament sense sol·licitar-te.
Estic content per la destinació. Si bé no era la primera opció que havia escollit, estic satisfet. En primer lloc perquè la meva prioritat, descartats els convenis bilaterals UPF amb universitats de països de fora la UE, eren països en els quals l’anglès estigués implantat tant en la docència de les universitats com en la mateixa societat. I en el cas de Finlàndia es compleix: tot el que he necessitat fins ara ho he pogut fer en anglès.
Val a dir però que les facilitats que et donen per aprendre la llengua del país no són gaire àmplies: volia fer un curs intensiu previ (EILC) i no m’han concedit plaça. No obstant són moltes les facilitats que donen per a fer-te una estància agradable: des de la disposició d’un estudiant que et fa de tutor per la teva adaptació fins la garantia d’allotjament i visites guiades a la ciutat gratuïtes dins del curs d’orientació que es fa els primers dies.
En els propers mesos aniré parlant en aquest blog de les sensacions de Turku, Finlàndia i també els llocs on pugui arribar des d’allà com ara Rússia o Suècia. No obstant, tal com està el pati al país, dubto que desconnecti al 100%.
Ah, i podreu seguir tots els tweets relacionats amb el meu Erasmus a Turku/Åbo mitjançant el hashtag #erasmusturku a Twitter.










