Posts tagged EUA
CP09: Quan l'acord del clima "s’escalfa" entre dos
21 desembre 2009
L’acord en què s’ha arribat a la Cimera de Copenhagen determina que l’escalfament global no ha de pujar més de dos graus centígrads en l’horitzó de 2020
(si puja més de dos graus els efectes serien irreversibles a l’arribar a la quantitat màxima d’emissions). Per a tot això hi ha d’haver unes retallades d’emissions de gasos de diòxid i que aquestes retallades no han de suposar cap entrebanc pel desenvolupament econòmic.
L’acord inclou el compromís dels estats més rics del món “d’ajudar” als més pobres a adaptar-se a l’amenaça del canvi climàtic, gràcies a una aportació anual inicial de 30 milions de dòlars, augmentant fins a 100 milions en l’horitzó 2020.
El problema de l’acord és que bona part del text es pot entendre més com a preàmbul d’acord que no pas com a tractat vinculant, cosa poc esperable després de dos anys de negociacions, la cimera preparatòria de Barcelona i l’expectació d’una cimera de dues setmanes a Copenhagen amb reunions a tots els nivells i l’esperada reunió de caps d’estat. Fins i tot el podem qualificar de més ambigu que el de Kyoto, amb la diferència que la situació ara és molt més preocupant que a la dècada dels 90.
L’acord, o carta de compromisos, no preveu un objectiu mundial a assolir pel que fa a la retallada d’emissions. Simplement es proposa un sostre que no s’ha de sobrepassar en emissions de CO2. Tampoc preveu la sanció per qui contamina més. L’ambigüitat en terminis nodreix el tractat. I, fins i tot, no deixa clara la idea de mercat de compra venda de drets d’emissió: allò de “qui contamina paga”. A més, no deixa clares les vies per assolir les retallades d’emissions, vies que afectarien la nostra quotidianitat.
Els estats rics s’avenien a reduir emissions però volien garanties de retallades d’emissions dels països en vies de desenvolupament. Això va ser denunciat pels països pobres, que veien com els països rics volien desfer-se de les obligacions i ells estaven pagant un preu molt alt per un problema iniciat pel món industrialitzat.
La Unió Europea, com a organització multilateral més efectiva en “compromisos” per a reduir les emissions, volia liderar aquest procés, amb una aposta de màxims la lluita contra el canvi climàtic (reducció de fins a un 30% de les emissions), oferint una contribució financera important pels països en vies de desenvolupament.
La Cimera de Copenhagen deixava entreveure negociacions bilaterals, per evitar un acord que pugues ser perjudicial per a les potències. Les minicimeres van començar amb els Estats Units i Xina (que produeixen el 40% de les emissions de CO2) a més de l’Índia, Brasil i Sud Àfrica. Una mesura d’Obama era retallar les emissions de CO2 de l’any 1990 en un 50% per al 2020. Aquesta mesura va ser vetada per Xina. Xina i els Estats Units han primat el seu interès econòmic a curt termini per davant del futur del planeta.
L’acord (fora de l’ONU) assolit per Obama i Jiabao (EUA i la Xina) ha “obligat” a la resta sumar-s’hi per no sortir amb les mans buides. Només alguns països llatinoamericans s’han desmarcat de l’acord per cridar l’atenció. L’acord opta per deixar llibertat als països en vies de desenvolupament per mesurar les seves emissions (a proposta de la Xina) i només tindran el control internacional les infraestructures finançades amb els fons internacionals. Es relega a la voluntat de cada estat la retallada d’emissions o l’aposta per un desenvolupament més sostenible.
Si es compleixen les millors previsions les rebaixes de gasos de CO2 només es serien d’un 18%, lluny del 25% recomanat.
Cada cop és més difícil la marxa enrere. Amb aquest acord potser podem evitar la desforestació massiva de l’Amazones però els gasos que produeixen l’efecte hivernacle no hi ha expectatives que es redueixin suficientment (només cal pensar que BMW era patrocinador de la trobada…). Hem apostat per un acord mediocre, sense compromisos ferms i encara menys vinculants. Sense mecanismes de revisió. I ho pagarem. Kyoto també era de mínims i vinculava de forma més clara als estats, però no va servir de gaire.
PD: en tot cas sempre hi haurà els optimistes que diran que és un salt qualitatiu: ni Aznar ni Bush reconeixien el canvi climàtic!
Valoració del viatge i l'experiència 2.0
8 setembre 2009
Ja he tornat dels Estats Units. Tal i com avançava en l’anterior post, és moment de tancar aquesta sèrie de posts relacionats amb el viatge i, a l’hora, fer-ne una valoració. Aquest bloc s’ha convertit en un diari de viatge durant gairebé un mes. Mitjançant aquests posts transmès el que he anat fent i espero que us hagi servit per ser una mica partíceps del viatge.
De fet, gràcies als consells d’algunes de les persones que m’heu seguit per Rogermelcior.cat i la resta de xarxes socials he pogut visitar llocs de Nova York que no coneixia ni tenia previst visitar com ara el Museu del Claustres, el NYC Transit Museum o la botiga de xocolatines Hersheys. L’experiència d’interactivitat ha estat positiva doncs, especialment tenint en compte que era la segona vegada que visitava la ciutat del gratacels i no volia tornar a visitar la Nova York més típica i turística.
És cert que no he fet cap “invenció” en transmetre el meu viatge per les xarxes socials, de fet l’amic Sergi Sabaté parlava en el seu bloc dels blocaires que havien fet com jo.
En tot cas ara el bloc tornarà a la normalitat i deixarà d’estar “monopolitzat” per posts amb contingut curiós i, de vegades absurd. L’experiència ha estat bona i pel que veig a interessat. Tothom qui em trobo reconeix haver-se passat pel Bloc alguna vegada, pel que he d’agraïr-vos a tots plegats el temps dedicat i espero haver complert les vostres expectatives (tot i que de vegades costa estar a l’alçada!).
Tot seguit us deixo la relació de tots els posts escrits al llarg del viatge. Han estat 19 posts en un viatge de 20 dies de durada durant els quals he visitat 4 estats (només me’n queden 35, abans ja havia visitat Minnesota!).
- Curiositats – 6 Setembre 2009
- Travessant l’Oceà – 4 Setembre 2009
- L’espanyol als EUA – 2 Setembre 2009
- Publicitat massiva – 29 Agost 2009
- Què menjo? – 27 Agost 2009
- Parlem finament, parlem americà! – 26 Agost 2009
- Washington D.C.: turisme polític a la capital política -24 Agost 2009
- Coney Island o “Crazy Island”? – 22 Agost 2009
- L’univers del marxandatge universitari – 21 Agost 2009
- Assegurant-se el futur – 20 Agost 2009
- Woodbury Outlets – 19 Agost 2009
- Algun dia “pagaran” el fums – 17 Agost 2009
- Impressions d’Abercrombie and Fitch – 15 Agost 2009
- El Metro North Railroad (MNR) – 14 Agost 2009
- Where The Hell Is Matth - 13 Agost 2009
- Nova York, ciutat de bojos – 12 Agost 2009
- Actituds davant l’aprenentatge d’un idioma – 11 Agost 2009
- L’arribada – 10 Agost 2009
- Cap als Estats Units – 2 Agost 2009
En aquest enllaç podeu consultar les fotografies, si són del vostre interès.
Així mateix aprofito el post per animar-vos a visitar els EUA aprofitant la fortalesa de l’Euro respecte el Dòlar. Si necessiteu qualsevol informació o voleu que us aconselli abans d’emprendre el viatge podeu posar-vos en contacte en mi a través de comentaris als posts, per les xarxes socials, per correu electrònic o, òbviament, en persona. Potser us poden ser útils les meves experiències.
Moltes gràcies a tots, de nou, per seguir-me!
Curiositats
6 setembre 2009
Ja fa just una setmana que he tornat dels Estats Units. No obstant, ara que m’he recuperat plenament del jet lag, voldria tancar el seguit de posts que fan referència al meu viatge amb algunes imatges que m’han cridat molt l’atenció.
-
La casa assecadora per 3 dòlars
En les atraccions aquàtiques del Six Flags Gran Adventure es pot acabar xop, fins i tot més que en les de Port Aventura. Si no voleu tornar molls a casa amb uns quants dòlars a la butxaca tot s’arregla. Per només 3 podreu assecar-vos en un “secador familiar” de 4 persones que Six Flags instal·la estratègicament vora les atraccions d’aigua.
-
Bitllets ràpids
Us treu de pollaguera que quan valideu el darrer viatge de la T10 la màquina tardi uns quants segons a escupir-la per posar el famós “TÍTOL ESGOTAT”? Doncs això a Nova York no passa, amb una dècima de segon et descompten el vaitge, segons he pogut comprovar en el NY Transit Museum. L’eficència arriba fins aquí, si bé s’ha de dir que en el cas del Subway de Nova York no hi ha impressió mecànica en el títol de transport.
-
Mobiliari especial
Sabíeu que Calvin Klein o Tommy Hilfiger són marques de mobles també? Resulta que a més de fabricar rob als EUA fan mobles i també roba de llar. Per veure curiositats com aquestes és important visitar el centre comercial de Mayc’s, al 34th Street cantonada amb Broadway. A l’IKEA se li gira competència, per això hi ha bus de franc entre NYC i l’Ikea de Nova Jersei.
-
Cotxe “demòcrata”
Un cotxe que sen’s dubte transmet ideologia. i que vaig avistar a Tarrytown. Segurament als EUA no deuen ratllar els cotxes pel que veig…
-
Lladre nordamericà
Us podeu pensar que és un osset de pelux. La realitat és que és un lladre d’endolls. Podeu endollar a cada mà o cada pota un aparell electrònic. Objectivament la forma no és la més pràctica.
L'espanyol als EUA
2 setembre 2009
La llengua espanyola gaudeix de bona salut als Estats Units. La situació de l’espanyol als EUA és similar a la que es viu en territoris on aquesta llengua no és la pròpia com ara als Països Catalans, Euskal Herria, Galícia o a l’Amèrica Llatina. A diferència d’aquests territoris, l’espanyol als Estats Units comparteix hegemonia amb l’anglès, la lingua franca del món que, paradoxalment, tampoc és la pròpia de l’Amèrica del Nord.
La pressió migratòria ha estat un factor clau a l’hora de convertir l’espanyol en la segona llengua dels Estats Units, fins arribar al punt en que per viure a les grans ciutats no és necessari saber anglès.
-
Regulació jurídica de la llengua espanyola
L’espanyol no té caràcter de llengua oficial a cap estat. Ni tampoc té cap regulació a nivell nacional. De fet la Constitució dels EUA tampoc no declara l’anglès com a llengua oficial als EUA, possiblement perquè és assumit que l’anglès és la llengua d’ús corrent. Per aquest motiu, a la localitat fronterera amb Mèxic del Cenizo , (estat de Texas) se les han empescat per dotar d’oficialitat a la a llengua de Cervantes. La decisió ha estat polèmica, vegeu-ho.
-
La protecció del Govern
El Govern de Washignton D.C. treballa en la promoció de l’espanyol i reconeix de manera impícita mitjançant les políques que duu a terme una sèrie de drets a la comunitat hispanoparlant que, paradoxalment, no reconeix a altres comunitats lingüístiques importants.
La pàgina web del Govern està en llengua espanyola de forma majoritària. A més el Govern posa facilitats per tal que els ciutadans puguin ser atesos en espanyol.
-
El cas de Nova York
A la ciutat de Nova York és innegable que l’espanyol és una realitat quotidiana. Trobem que un gruix important de la informació que s’edita des de les administracions per a la ciutat de Nova York i l’àrea metropolitana es fa bilingüe espanyol-anglès, malgrat que vagi destinada a zones que, a priori, no són de parla hispana.
Les alteracions de servei al SUBWAY, els programes de comunicació de l’autoritat del Transport amb els clients (campanyes de Subtalk , Bustalk i Traintalk), la senyalització de les estacions, la concessió de llicències d’obres, la senyalització en molts parcs es fa en espanyol.
-
El món socioeconòmic
L’espanyol és ben estès en el món socioeconòmic. Les companyies de telèfon mòbil ofereixen les webs en espanyol, també els telèfon d’atenció al client, els terminals fabricats específicament per la operadora. A la majoria de comerços la retolació i el tiquet de compra és bilingüe. Fins i tot alguns comerços i grans superfícies (com Target, Marshalls o Best Buy) et recorden que l’espanyol és disponible en la seva pàgina web, en el servei d’atenció al client o en la resposta d’un formulari d’atenció al client.
Les companyies aèries nord-americanes fan servir l’espanyol com a segona llengua. La terminal de Continental de l’aeroport de Newark està retolada bilingüe igual que tots els seus avions.
Al transport públic pel que fa a la publcitat podem trobar com a mínim un 25% en espanyol. És publicitat dirigida als seu potencial target de clients: targetes de mòbil per trucar a l’Amèrica Llatina, cursos d’anglès, assegurances mèdiques econòmiques, vols a l’Amèrica Llatina, sorteig de targetes de treball…
Al parc de Six Flags de Great Adventure també vaig comprovar com l’espanyol era present per tot arreu: des del bus d’anada el parc fins les instruccions del lloguer de la taquilla.
-
En l’àmbit educatiu
L’espanyol guanya per golejada a les High School com a primera llengua estrangera, molt per davant de l’alemany i el francès. Un 60% dels estudiants escullen l’espanyol com a primera llengua estrangera. De fet vaig estar ara fa tres anys a una escola d’un petit poble de Minnesota amb una influència de la població hispana nul·la i vaig poder comprovar l’èxit de les classes en espanyol envers la poca afluència a les classes de llengua alemanya que s’oferien com a alternativa. I això a “l’Amèrica profunda”, imagineu-vos què passa a l’Amèrica cosmopolita de les grans megapolis.
-
Bilingüisme selectiu
L’administració sovint fa un bilingüisme “selectiu”. Fa servir l’espanyol en el supòsit que la informació que elabori sigui per un públic potencial de parla hispana. És però molt curiós veure com en la informació que indica perill o coses molt òbvies com no tocar el tercer rail de la via del tren o el metro que està electrificada a 600 volts s’utilitza sempre l’espanyol. Això és una prova que l’administració en primer lloc sap que molta població hispana no entén l’anglès i, segon, detecta un menor nivell cultural a persones que fan ús d’aquesta llengua.
-
Valoració
Crec que el pes de l’espanyol als EUA està sobredimensionat i que aquesta política de “promoció sense límits” no ajuda a la integració de la comunitat hispana. Si bé no crec que en cap cas l’espanyol posi en “perill” o debiliti l’anglès, crec que l’ús exclusiu de l’anglès com a llengua de comunicació amb els nouvinguts és un greuge cap a les comunitats foranies parlants d’altres llengües menys nombroses però importants en el món com ara el xinès mandarí, l’alemany, l’àrab…
Una iniciativa com la del portal d’integració de la Generalitat seria inimaginable als EUA. Primer perquè no han cregut mai en la diversitat lingüística i no han tingut cap política de promoció de les llengües pròpies indígenes. I segons perquè l’espanyol és com una branca que els tapa el bosc (les altres llengües) i això, sumat a la importància de l’anglès com a llengua internacional fa que molts immigrants es puguin sentir exclosos del procés d’acollida.
Què menjo?
27 agost 2009
Avui parlaré del que menjo als Estats Units, concretament el Campus d’EF de New York.
En primer lloc un dels aspectes que m’ha cridat l’atenció del servei de càtering d’EF és el fet que està externalitzat, cosa excepcional aquí als EUA. De fet EF té el seu propi servei de neteja i de seguretat. Algun dia vull reflexionar sobre el perquè en aquest país es té la tendència antagònica a Europa per part de les empreses, és a dir, a no externalitzar (suposo que el sistema del mercat laboral més flexible propicia aquest sistema).
En segon lloc em treu de polleguera la higiene. Crec que aquí no hi ha legislació en relació a la manipulació d’aliments… Trobar-se els gots molls, la safata amb aigua o els coberts bruts és normal. Per això sempre m’ho he d’eixugar tot abans de menjar… El dia que se’ls acudeix posar les coses de plàstic ho agraeixo, malgrat donar-me compte que no és sostenible!
-
Esmorzar
Es diu que l’esmorzar és l’àpat més important del dia, i aquí és així! L’esmorzar és un àpat abundant. A part dels cereals, la fruita i les torrades amb mantega hi ha també aliment molt típics de l’esmorzar nordamericà.
Sempre hi ha com una espècie de “truita gegant compactada” que s’agafa a trossos i té forma d’esponja. També podem trobar hamburgueses, bacó i salsitxes per esmorzar.
Pel que fa a la beguda trobem sucs i també cafès i tes.
-
Dinar
És bufet lliure però hi ha coses que no fallen. Els mítics hot dogs i la pizza també són el pa de cada dia. Tornen a sortir les hamburgueses del matí a més d’algun tipus de carn més elaborada i amb suc. També hi ha amanides i altres complements per acompanyar la carn. Quan enlloc d’haver-hi patates fregides hi ha arròs s’agraeix. Pel que fa a les postres i ha peces de fruites i també gelat. També pots veure cafè o té.
-
Sopar
Normalment sopo a Manhattan, pel que aprofito que he pagat tres àpats per agafar-me alguna cosa embolicar-la i dur-la cap a Downtown. L’embolico amb tovallons que de vegades s’enganxen amb el menjar 
. No miro l’horari, simplement sopo quan tinc gana i a on sigui. A Metro North, caminant, a Times Square o a Coney Island: el lloc és el menys important.
-
Begudes de taronja
Orange Fanta
Hi-C Orange
L’Orange Fanta (orange soda) americana és diferent a la Fanta de Taronja. És més forta i d’un color més fosc (potser és més semblant al KAS). Jo no sé amb quina em quedo, però m’agrada comparar els dos gustos. Segurament, si pugués, compraria meitat i meitat normalment.
Pel que fa a un altre tipus de beguda de taronja que destaca és la Hi-C del grup de Minute Maid. Aquesta beguda té un gust molt especial i no té bombolles. És com una Fanta Europea però sense bombolles. La marca disposa d’una àmplia gamma de begudes amb gas.
-
Xocolata
La marca més coneguda és HERSHEY’S. De fet, aquesta és la marca que té l’exclusiva dels KIT KAT als EUA. Té un gran asortit de xocolatines i entre elles destaquen els Kisses, famosos a la botiga de Times Square. N’hi ha de molts tipus de xocolata i en donen a cada client que entra a la botiga.
També evidentment no podem oblidar els M&M i la seva mítica botiga a Times Square.
Washington D.C.: turisme polític a la capital política
24 agost 2009
Aquest cap de setmana he visitat la capital política dels Estats Units. He escollit visitar Washington D.C., enlloc de Toronto i les mítiques cataràtes de Niagra. La meva decisió doncs ha tingut un cost d’oportunitat, ja que els meus recursos són limitats per anar cada cap de setmana fora (i més aquestes alçades).
No obstant estic content d’haver escollit visitar Washington, malgrat que el temps no ens ha acompanyat. Varem marxar divendres amb un Jeep de lloguer destinació l’estat de Virgina, on varem passar la nit a un hotel. El dissabte, dia que va ploure a bots i barrals (“cats and dogs” en anglès) varem visitar Washington D.C., la capital de “la nació. Diumenge també varem estar per Washington i varem acabar el viatge als outlets de Garden New Jersey, a Newark.
Pel que vaig poder veure que Washington no és la típica ciutat nord-americana. Washington és una ciutat al mig del no-res creada per ser la capital dels Estats Units.
Recomano visitar Washington D.C.?
Sí. Val la pena baixar a Washington si passeu uns dies a Nova York, ja sigui amb cotxe (complicat d’arribar-hi i amb uns 6 peatges) o amb AMTRAK des de Penn Stattion (car però relativament ràpid, recomanable si aneu dos o tres persones).
Què visitar?
El més destacat és la recta que formen el Capitoli, el Mall i els Memorial , a més, és clar, de la Casa Blanca
- El Capitoli
Si visiteu el Capitoli, podeu concertar una visita de franc per Internet. Començareu la vista amb un vídeo que explica la història dels EUA, des de la formació de l’estat federal fins a l’arribada al seu sistema polític actual passant per la Declaració d’Independència, el Bill of the Rights i la Constitució. Un cop acabat el vídeo visitareu la Rotunda , i us explicaran algunes anècdotes de les dues cambres que alberga el Capitoli: la House of Representatives (pes en funció de la població) i el Senate (veu igual per a cada estat). A la planta baixa teniu una exposició en la qual podreu conèixer profundament el sistema polític i dels EUA i el seu complex sistema de control i contrapesos. Abans de marxar no us oblideu de visitar la botiga del Capitoli, ja que podreu adquirir llibres, banderes americanes, reproduccions de legislació històrica des d’un dòlar!
- La Casa Blanca
No us podeu perdre de cap manera la Casa Blanca, encara que veureu que és més petita del que us imagineu. Des de davant de la Casa Blanca podreu observar els sets des d’on els mitjans de comunicació segueixen la política nord-americana.
- Els Memorials
Pel que fa als Memorial em quedo amb el del que fou 16 president dels EUA, Abraham Lincolin, el seu imponent temple i l’estàtua esculpida en mabre.
- Botigues polítiques
Pels freaks de la comunicació i el màrqueting polítics podeu anar a alguna de les botigues d’” Political Americana“. Allà podreu comprar souvenirs electorals de tota mena, especialment de la campanya d’Obamma i el Partit Republicà. No obstant els preus són cars tenint en compte que la majoria de productes s’han distribuït gratuïtament als meetings.
Fotos del viatge a Washigton a Picasa WEB (autoria: Pau Canals i Roger Melcior).
Assegurant-se el futur
20 agost 2009
Quan Barack Obama entrava a la Casa Blanca es marcava com a objectiu que els lobbies no l’interferissin a l’hora de prendre decisions i, per tant, no interferissin en les polítiques públiques.
Els lobbies i segueixen estant. No han marxat. I ara estan més actius que mai per evitar la reforma del Health Care als EUA.
Aquests dies he pogut copsar insitu tot el que comporta el sistema sanitari nord-americà basat en les asseguradores privades i que he estudiat profundament a que he estudiat a les classes d’Economia del Sector Públic i Polítiques Públiques (vegin post del Sistema Sanitari des EUA).
D’una banda he escollit una Spin Class de “Current Events” en la qual estem comparant els diversos sistemes sanitaris a nivell global amb el dels EUA. És més que colpidor el testimoni de la professora, d’origen nigerià, que ha perdut fa tot just dues setmanes la seva cosina per no poder-se permetre un tractament de càncer de 8000 (tenia assegurança amb copagament).
D’altra banda també he anat seguint la CNN en la qual fan diversos programes especials en relació al Health Care, el hot topic dels EUA aquests dies. En aquests programes es parla de les conseqüències que pot produir l’esperada reforma.
També he pogut veure pels carrers la importància que té el sector de les asseguradores als EUA. De fet el Subway va ple de publicitat de les diverses empreses que venen la seva com la millor assegurança.
Estic arribant a la conclusió que un Sistema Nacional de Salut com el que tenim a la major part dels països d’Europa és impossible d’implantar en una societat en la qual la intervenció de l’estat, per minsa que sigui i malgrat que sigui per corregir les errades de mercat, és qualificada de “socialista”.
El que és evident és que l’Estat ha d’intervenir ja en el mercat de les asseguradores. Cal posar condicions per tal d’estandaritzar condicions entre companyies, cal arribar a un llindar de prestacions irrenunciables per un país desenvolupat, evitar contractes abusius i grans coopagaments, frenar la indústria farmacèutica de les “wonder drugs”, frenar les denegacions sistemàtiques de tractaments i impulsar els genèrics, convertir l’assegurança en obligatòria per l’empresari i evitar que les companyies excloguin a clients per raó de malaltia, edat o antecedents.
Un sistema d’asseguradores regulat per l’Estat seria millor del que hi ha actualment, segur! Els Republicans amb la seva “propaganda” sacsegen l’Amèrica “inculta” (la major part) amb arguments com el que augmentaran les esperes o no es tindrà capacitat d’elecció de facultatiu o hospital (com si el sistema actual de Helth Care permetés escollir hospital sinó té conveni amb l’aseguradora…).
Els Republicans i els lobbies són els grans enemics d’Obamma a la reforma i a això s’hi ha sumat alguns mitjans de comunicació que prefereixen unir-se al lobby de les asseguradores.
Ja sigui amb una mínima regulació del Health Care o sense, el que aquest debat deixa en evidència és que la societat nord-americana és, en major part, ignorant. I això deu interessar a la classe política, sinó no es podrien manipular.
Baixar del núvol del somni Americà i passejar-se per Europa podria ser un bon fàrmac per curar a la societat nord-americana de la ceguesa que té. No hi ha millor remei que aquest, perquè les asseguradores només cerquen “assegurar-se” el negoci i així ja ho tenen bé.
Algun dia "pagaran" el fums
17 agost 2009
No és cap novetat que els EUA sigui el segon estat en emissió de gasos de CO2 a l’atmosfera, després de la Xina emergent i poblada. I és que als EUA el model econòmic vigent està inspirat amb el cotxe com a eix central i vertebrador de la mobilitat.
Si bé en els desplaçaments de ciutat és evident que predomina el Subway i també el bus (i el taxi), a la rodalia guanya el transport motoritzat i privat de forma clara.
Avui vull parlar doncs del plantejament d’aquests tipus de mobilitat als EUA.
Ahir, tornant per la Woodbury Outlet per la carretera I-287 (interestal) i la I-87 que travessa el Tappan Zee Bridge, vaig poder comprovar que no només a països com Catalunya s’ha de pagar per circular per una via d’alta capacitat, encara que estigui col·lapsada de vehicles.
La sortida del centre comercial va ser caòtica, de fet varem estar més d’una hora per a poder sortir de l’aparcament!
L’autopista en sentit Nova York estava també plena, malgrat haver-hi barrera d’entrada: el peatge. Les aturades van ser constants al llarg del trajecte, pel que un trajecte de 57 minuts (45 milles aproximadament) es va convertir en un trajecte de dues hores i mitja.
Segons els rètols hi havia congestió, però els cotxes no tiraven! Les frenades i arrancades varen ser constants i, em temo, que són habituals als EUA.
- Tímids intents dissuasius: “pack ” de descomptes i park & ride
Woodbury Outelts (del Grup Chelsea, que té el “monopoli” d’outlets dels EUA), conscient del caos i les externalitats que causa la sortida del seu outlet a Nova Jersei, reparteix entre els visitants que arriben en tren o bus un val amb descomptes a cada una de les més de 200 botigues de que disposa el centre comercial.
L’MTA també promou l’ús de la xarxa ferroviària de proximitat per accedir a Nova York des de Nova Jersei mitjançant els aparcaments dissuasoris de park & ride.
- Conclusió
La societat nord-americana es constitueix mitjançant un model de mobilitat insostenible. Malgrat que ara hi ha voluntat política per a reduir les emissions de diòxid de carboni a l’atmosfera costarà molt canviar aquests hàbits. I és que el model de tres cotxes (o més) per família que s’usen de manera compulsiva està interioritzat.
Potser, per exemple, s’haurien de començar a “suprimir” les àrees de servei sobredimensionades amb Mc. Donald’s , STARBUKS, Dinkin Donnut’s al mig del no-res. També seria bona idea desincentivar els “bank auto”, o sigui, els bancs que t’atenen sense baixar del cotxe com si fos el Mc Auto. Al capdavall aquest tipus de servei només promouen desplaçaments innecessaris.
El Metro North Railroad (MNR)
14 agost 2009
Avui parlaré del mitjà de transport ferroviari que faig servir a diari per accedir a Manhattan des de Tarrytown: Metro North Railroad.
————————————————————————————————
-
Sobre el Metro North Railroad
Aquest servei està gestionat per la MTA (Metropolitan Transport Autority of NY) i té com a estacions terminals la Grand Central Terminal i la Penn Station. Compta amb la Harlem line, la Hudson line, la New Haven line, la Port Jervis line i la Pascack Valley line. Per tal d’arribar a Tarrytown s’ha de fer ús de la Hudson Line. Hi ha dos tipus de trens que arriben a Tarrytown: els locals (que triguen uns 50 minuts) i els expréss (que fan el recorregut amb uns 35).
La destinació final dels locals és Croton-Harnon i dels expréss Poughkeepsie. Hi ha trens des de les 5 de la matinada (sentit NYC) i fins la 1.50 de la matinada (sentit Tarrytown). A hora punta (on peak) el servei és de 6 trens hora i a l’hora vall (off peak) 4 trens per hora.
Pel que fa a la puntualitat, normalment NO són puntuals i els retards de menys de 10 minuts són habituals.
Pel que fa a les tarifes dels títols de transport crec que són bastant cares i a això s’hi afegeix una gamma poc variada de títols de transport. L’anada i tornada de Tarrytown a Grand Central val uns 20 dòlars, malgrat ser unes 31 milles (amb Renfe Rodalies costa uns 8 euros). Jo he optat per l’abonament mensual, pel que ja semblo un commuter.
-
Tarrytown, estació de commuters de Nova Jersei
Gràcies al pont appan Zee Bridge, que creua el Hudson, molts ciutadans de Nova Jersei utilitzen l’estació de Tarrytown per accedir a la xarxa ferroviària de Nova York. En aquesta estació hi ha un gran aparcament dissuasori pels vehicles que venen del Tappan Zee Bridge.
-
Infraestructura i combois
Totes les travesses de la via són de fusta i la majoria d’estacions tenen 4 vies per facilitar el pas dels trens directes. La línia circula vora el riu Hudson i hi ha trams que fan pensar amb la línia del Maresme. Fins i tot m’ha estranyat veure un tram de via al mateix nivell que el Hudson i a pocs metres (suposo que el Hudson, per la seva amplada, té un cabdal regular al llarg de l’any). La línia no disposa de catenària, però els trens agafen l’electricitat per un rail addicional als rails de la via, tal i com passa al subway.
Vies paral·leles al riu Hudson
Substitució de travesses a Irvignton
-
Revisió de bitllets
Protecció del personal de MNR
Es fa a cada comboi i per més d’un interventor. De fet els interventors estan protegits com a autoritat pública per l’Estat de Nova York com a agents de l’autoritat. Destaca que posen un cartronets a sobre cada seient després de revisar els bitllets. Els colors van canviant en funció del revisor que els posa i es foraden d’acord amb el nombre de seients ocupats a cada bloc de seients. En un altre ordre de cosa vull destacar que els títols d’anada i tornada se’ls queden a la tornada, pel que el passatger es queda sense cap mena de justificant d’haver realitzat el viatge (és clar que segur que als EUA no hi ha Assegurança Obligatòria de Viatge, ja que seria ser paternalistes…).
-
El famós forat
Segurament a molts us sonarà el mític “Mind the gap” de l’Underground de Londres… Doncs bé a Metro North Railroad (MNR) és “As you leave the train please watch the gap between the train and the platform”. (Ara la pregunta pels “Traductors i Interpretadors” seria si el forat es pot mirar tal i com es fa amb la televisió o amb la pel·lícula!).
Doncs bé, resulta que el MNR fa pedagogia als viatgers en relació al famós forat. Dins i fora dels combois hi ha advertències megafòniques i també senyalització. Això no s’acaba aquí! Resulta que hi ha com un prospecte informatiu del “gap”. Es defineix què és el forat, perquè hi és i de quins tipus hi ha…
Vegeu-ho:
El millor de tot és que l’espai entre l’andana i el tren no es nota i, a més a més, són de pis baix… Llavors ve quan em pregunto si cal fer tanta publicitat del gap…
-
Teleindicadors
Em queixava dels teleindicadors de Renfe Rodalies que porten dos anys posant “Renfe Rodalies”. Doncs bé, els teleindicadors del MNR no van gaire més enllà. Normalment estan amb la data i l’hora posada i, poques vegades, funcionen.
Nova York, ciutat de bojos
12 agost 2009
Nova York és una ciutat especial. És una ciutat per veure. Si visiteu Nova York podeu veure coses com aquestes:
-
Productivitat i capitalisme
Al Mc Donald’s hem pogut veure la manera de controlar als treballadors l’eficiència i la productivitat. Mitjançant un marcador instal·lat a cada caixa es pot veure la mitjana per client de cada treballador. La mitjana està situada als voltants dels 50 segons per client. Com hem pogut copsar entre els treballadors no hi ha un gran ambient perquè cada un intenta superar al del seu costat i també a disminuir els seu temps d’atenció.
-
Vàter o llac?
Mentre que per tot Europa els vàters són similars al model Roca, aquí, als EUA, preval un model que s’omple tot d’aigua. Quan vas a fer les teves necessitats sòlides és freqüent que l’aigua t’esquitxi…
-
Maneres estranyes de pagar zona blava
Enlloc d’haver-hi parquímetres a Tarrytown s’utilitzen uns marcadors per a cada plaça d’apartament per tal de controlar el temps d’estacionament de cada vehicle. Els conductors han de pagar en aquesta mena de marcadors. Pots veure un carrer doncs amb més “miniparquímetres” que llums.
-
Maneres estranyes de revisar els bitllets
Al Metro North Railroad tenen una manera especial de revisar el títols de transport de l’MTA. Passa un revisor que posa un paperet sobre el seient després d’haver-li mostrat el teu títol de transport. Aquest papereta és diferent color en funció de l’estació on puges i, a més, està “foradat” en funció de l’estació on baixes.
-
Publicitat “amb potes”
Mentre passeges per Manhattan és més que habitual trobar-te amb homes (o dones) anunci. Són gent, la majoria vagabunds, que treballen per pocs dòlars al dia aguantant un cartell d’algunes populars marques de la restauració com ara Mc Donald’s o Pizza Hut. La pregunta és: tan difícil és posar un forat al terra i que s’aguanti el cartell…? Anirien els mateixos clients al restaurant en qüestió però no caldria explotar aquests pobres “homes-anunci” del 4t món novaiorquès.
-
Cua a Abercrombie and Fitch
Un dia vull parlar específicament d’aquesta marca, que ja fa tres anys que em té captivat amb la seva política empresarial. Però, és normal que es formin cues a la 5th Avenue per entrar a una de les dues botigues que A&F té a la ciutat?
-
Comissaries o alguna cosa més?
Nova York no podria ser governada per la senyora Imma Mayol… I és que no compleix ni la ordenança de contaminació acústica ni la de contaminació lumínica. En tot cas els turistes en quedem bocabadats amb la il·luminació de la zona de Times Square (sempre fent les mítiques comparacions amb Picadilly Circus) i sense les llums no seria el mateix. Però cal que les comissaries de POLICIA reflecteixin la realitat de l’entorn tot fent servir llums amb pampallugues com si es tractés d’ un puticlub? Si-us plau, seriositat.
-
Tot gran, molt gran!
Us imagineu entrar a una botiga i trobar-se un miniparc temàtic? A Nova York és possible! No és tan bèstia com el Mall of America del Twin Cities Area (MN) però al Toy’r’us, en ple Times Square, pots trobar una nòria gegant per a nens dins!
-
Passar un dia a l’Apple Store de la 5th Avenue
És, de ben segur, més popular entre els novaiorkesos passar el dia a l’Apple Store que veure un musical de Broadway. Durant les hores d’obertura comercial, Apple Store posa a disposició dels clients iMacs, iBooks, iPhone, iPods per provar… Com a curiositat fins i tot hi ha una secció reservada per a nens amb els seients de les taules on s’ubiquen els iMac i iBook adaptades a la seva mida… Gràcies a la tecnologia que Apple Store posa a la disposició dels clients, pots aprofitar per connectar-te a Internet mitjançant l’iMac o l’iBook, escoltar música amb l’iPod Touch o, fins i tot, realitzar trucades amb l’iPhone d’AT&T.
