L’encaix de la minoria sueca a Finlàndia

Ja havia parlat anteriorment de la situació sociolingüística a Finlàndia. Abans de marxar cap a casa però vull parlar de la situació de la minoria sueca, especialment nombrosa a l’àrea de Turku i l’arxipèlag.

El fet el finès sigui llengua oficial reconeguda a la Constitució permet que els suecparlants tinguin els mateixos drets que els de parla finesa.

Mentre que a les illes Åland, on només és oficial, el suec els suecparlants són una majoria (per sobre el 90% per motius de pertinença fins a principis del segle passat a Suècia) a la resta del país els suecs constitueixen una minoria.

Groc: concentració de població suecoparlant

L’administració de l’estat garanteix l’oficialitat d’ambdues llengües a tot el territori així com també al Parlament.

A nivell municipal però es dóna una situació força curiosa. L’ús del suec per part de les administracions locals ve regulat en funció del percentatge de suecparlants que hi habiten. Mitjançant un cens lingüístic es comptabilitzen els municipis amb més del 8% de la població suecoparlant i es declaren bilingües. En el supost que hi hagi més de 3000 persones que parlin suec el municipi també és declarat bilingüe. Quan el suec és parlat per menys del 6% de la població o 3000 persones aquest municipi és monolingüe finès. Això sí, els ajuntaments tenen potestat per declarar-lo bilingüe.

Aquest sistema de contrapès (amb percentatge i amb xifres absolutes) permet garantir els drets lingüístics dels suecs. Així s’aconsegueix que la majoria de suecparlants visquin en municipis bilingües. El llindar de les 3000 persones beneficia a l’entorn metropolità de Hèlsinki, ja que així es garanteix l’oficialitat del suec en aquesta àrea (en percentatges la comunitat sueca és menor al 6%).

Un model lingüístic antagònic doncs a l’espanyol on la minoria que viu en territoris catalanoparlants representa gairebé una quarta part de la població espanyola però que només tenim garantits drets lingüístics dins del nostre territori (no a les Corts General, davant de l’AGE…).

Bloggers en mobilitat

Una de les polítiques de les qual estic més satisfet de la UPF (malgrat el Rectorat) és l’impuls de la mobilitat internacional entre els estudiants.

Durant el curs passat a la UPF 480 estudiants van prendre part d’algun programa de mobilitat (Erasmus, Erasmus Pràctiques, convenis bilaterals, DRAC i SÉNECA). De fet gairebé un 30% dels graduats a la Pompeu el curs passat van participar al llarg dels estudis d’un programa de mobilitat internacional, xifra molt elevada en comparació amb les universitats del entorn.

No és estrany trobar-me molts companys de la UPF i de la fora donant voltes per Europa. Els segueixo gràcies al fil RSS dels seus blogs.

Comencem per l’entorn més immediat, Finlàndia!
Èric Plaza i López (@ericplaza), estudiant de Dret a la Pompeu dona la seva visió també de Turku, però des de l’habitació del costat meu, i en espanyol. Fa interessants reflexions sobre l’estat del benestar, l’educació…

Ivette Farré i Prat, estudiant d’ADE a la UB des de la planta de baix ens explica la seva les seves experiències a Turku de forma molt particular, quan recorda d’actualitzar el blog.

Roser Casademont i Mirabent (@j0teixa), estudiant de Publicitat i RP ens explica la seva experiència finesa des d’uns quants graus més amunt que nosaltres, des de Tampere. (Encara li espero un post sobre els seus conflictes a l’Student!)

Daniel Valls i Halling (@danymusic), estudiant de Comunicació Audiovisual a la UPF i corresponsal de Blog Europa a Tampere durant aquest trimestre ens transmet les seves experiències fineses. Ho fa amb videos que mostren des de la cara més tusrítica de Finlàndia (Lapònia) a la part més amagada de Tampere (el passat industrial).

I ja fora de Finlàndia:

Maria Vila i Redón (@mvilaredon), estudiant de Dret a la UPF, permet seguir la seva estada en el marc d’un conveni bilateral a Israel. Actualitza freqüentment i ens dona la seva particular visió de Terra Santa mitjançant experiències personals, visites i turisme, testimonis, activitats de la universitat d’acollida…

Rosó Roca i Satoca, estudiant d’Humanitats a la UPF es va llençar a fer un blog explicant les seves experiències durant l’Erasmus a Viena. Li falta continuïtat! ;P

Noelia Palomares i Bonet, estudiant de Postgrau en Informàtica a la Universitat de València es va trobar el blog com a regal dels amics abans de marxar de a Estocolm. Des de l’altre banda del Bàltic ens manté informats del seu Erasmus gràcies al blog.

Espero que aquest recull serveixi per animar als molts companys de classe que estan en mobilitat o que marxaran passat Nadal (que espero que em llegeixin) a posar en marxa el seu blog per explicar la seva experiència!

Dia de la Indepedència versus dia de la dependència

Mentre a Finlàndia celebrem el dia de la independència per part de l’Imperi Rus un 6 de desembre de  fa 93 anys a Catalunya es celebra el dia de la dependència i la submissió a la Constitució espanyola.

Aquí el dia d’avui és una de les festivitats més emotives de tot l’any ja que Finlàndia havia format part des de sempre de Suècia fins que el 1809 el Tractat de Fredrikshamn l’annexionava a Rússia. Es formava doncs el Gran Ducat de Finlàndia amb capital a Turku que va durar fins el 1917, quan Finlàndia va esdevenir un estat independent!

Espero que a Catalunya el dia d’avui deixi de ser festiu ben aviat.
Hyvää Itsenäisyyspäivä!


Finlàndia i les llengües

Potser tocaria començar parlant del finès, però no ho faré. Prefereixo esperar-me a acabar el curs per tenir una visió general de la llengua. Començaré parlant de Finlàndia com a país competent amb llengües estrangeres, com a país multilingüe.

Alguns diran que Finlàndia no és el millor país per anar a perfeccionar l’anglès. Jo diria amb el mes i escaig que porto aquí que Finlàndia no té res a envejar amb el Regne Unit o Malta per perfeccionar l’anglès (i ja no en parlem dels EUA).

A Finlàndia la llengua majoritària és el finès que és parlat per gairebé 5 milions de persones. El suec és parlat gairebé 300.000 persones, i és oficial a tot l’estat (això representa un 5% de la població concentrada sobretot a la costa). Per últim el sami es parlat per gairebé 1800 persones en parts remotes de Lapònia. Els ciutadans que no tenen com a familiars aquestes llengües són el 3,9% de la població. Destaquen els parlants de rus, estonià, anglès, somali i àrab.

Segurament el fet que el finès sigui una llengua aïllada i d’una branca com la finoúgrica, minoritària, ha contribuït a un creixement de l’interès per a l’aprenentatge de llengües estrangeres per part de la població.

Durant la primària, que comença els 6 anys, un 68% dels estudiants aprèn anglès i un 5% a més aprèn una segona llengua (majoritàriament el suec). Hi ha segregació escolar per llengua, pel que a les escoles sueques les dades poden variar. Durant la secundària un 99% dels estudiants aprenen anglès com a primera llengua i la segona arriba al 92% dels estudiants.

A nivell general, la població que diu que no coneix l’anglès segons dades de l’EUROSTAT de 2008 és el 16.1%. A l’Estat espanyol és del 46%.

A part de l’anglès l’EUROBAROMETER diu que el 38% de la població sap suec i el 17% alemany. Altres llengües que desperten interès a Finlàndia són el rus, el francès i l’espanyol (que s’està estenent per instituts i universitats).

Totes aquestes dades es confirmen al carrer. Al contari que a Barcelona, l’anglès és inexistent a la retolació, al transport, al comerç…. La retolació tendeix a ser biligüe suec/finès. No obstant la majoria de la població parla anglès. Entre la gent més gran hi ha reticències a parlar-lo però en el fons tenen un nivell acceptable. Entre la població jove l’anglès és una eina pel dia a dia.

Finlàndia és doncs un país que va en la bona direcció per assolir l’objectiu 1+2 proposat pel Consell de Ministres de la UE fa anys. La primera llengua estrangera està generalitzatda i les segones llengües estrangeres tenen nivells de coneixement acceptables (i van en augment).

Aquí sí que reciclem!

Finlàndia és un país que destaca segurament pel seu respecte pel medi ambient. No és el que més en consideració té l’entorn però és increïble el sistema utilizat per a la reutilització de les ampolles de plàstic i de vidre i també les llaunes.

Suomen Palautuspakkaus Oy (PALPA) administra el sistema de reciclatge d’aquest tipus d’ampolles a Finlàndia que es va crear el 2008 i ha aconseguit  assolir una taxa de retorn del 98%, la més alta d’Europa.

Això és degut a que amb la compra de l’ampolla o llauna es paga un dipòsit que va entre els 0.10 cèntims en el cas de les llaunes de 33 cl fins els 0,40 euros en el cas de les ampolles de plàstic de més de 1.5 litres.

El retorn es fa mitjançant dos sistemes. Als supermercats més grans es fa ús de màquines de retorn automàtiques (n’hi ha unes 4000 per tot el país) que retornen un tiquet amb la quantitat a abonar per part del comerciant en funció de la quantitat i tipus d’envasos aportats pels client. En els supermercats i punts de retorn més petits el procés és idèntic però manual.

Les empreses que comercialitzen beguda en llauna, ampolla de plàstic o vidre es poden acollir al sistema. Un cop es fan les verificacions corresponents s’assigna al envàs en qüestió un codi EAN. Gràcies a aquest codi les màquines reconeixen quines ampolles són les retornables. He de dir que la majoria de les begudes que es comercialitzen incorporen el sistema PALPA: des de la multinacionals com Coca-Cola fins a marques blanques com LIDL.

Mentre al nostre país el Baltasar i la gent d’ICV intenten anar de guais presentant un sistema d’incentius per a reduir les bosses de plàstic aquí ja fan un pas més i aposten per universalitzar el reciclatge dels envasos via incentius econòmics. Les bosses de plàstic fa temps que es cobren a 0.15 euros i com us podeu imaginar són poc comprades. La gent s’ha passat a les de tela  o de rafia (especialment la blava d’IKEA).

Els partits finesos i el govern

El sistema polític finès disposa de 7 partits amb representació. Alguns amb poques diferències entre ells… Hi ha tres partits principals i podem considerar el sistema com de consens perquè els pactes són força habituals per tal d’aconseguir majories per a governar… A més les minories acostumen a marcar agenda pel sistema electoral.

Kokoomus (Partit nacional): El màxim punt del programa és baixar els impostos. Això en un país amb la major pressió impositiva del món… Defensen la capacitat del ciutadà per sobre de la intervenció de l’estat. Són proeuropeistes. És l’únic partit dels grans que està pujant en els darrers anys pel que fa afiliació.

Keskusta (Partit de centre): els partit pels rurals, pels dels petits pobles, pels euroescèptics… És el que té més escons al Parlament actualment, 51/200.  Aposta per la descentralització i els municipis.

SDP (Social demòcrates): escurçar la jornada laboral i reclamar millors salaris són les seves prioritats… Moderat, de “centre-esquerra”. És un dels més influents i constitueix un partit catch-all dels defensors de l’estat del benestar.

RKP (Partit Suec): pels de llengua sueca. Es veu que si comparteixes llengua també comparteixes la mateixa ideologia política… Ha pactat amb partits de diversa ideologia, si bé es considera liberal. Té representació des de 1979.

Perussuomalaiset (Finesos de veritat): pels que creuen que Finlàndia és la millor nació del món. Defensen un ampli estat del benestar, una alta pressió impositiva, la intervenció de l’estat en tots els àmbits i relaciona tot això amb democràcia.

KD (Cristianodemocràtes): pels que tenen una especial relació amb Jesús.És una facció del Partit Nacional que emfatitza amb el respecte a la dignitat humana i amb la família. Acostuma a buscar aliances segons els comicis i el seu resultat depèn de l’èxit del partit amb qui han pactat.

Vihreat (Partit verd): a nivell d’eix esquerra-dreta no s’ubica exactament si bé per la ideologia en relació a les qüestions econòmiques les trobem al centre.

Vasemistoliitto (Aliança d’Esquerra): es basa amb els principis de l’igualtat, la llibertat i el desenvolupament sostenible.

Actualment Finlàndia és governada des de 2007 pel partit de Centre, l’Aliança Nacional, el Partit Verd i el Partit Suec en coalició. En el programa polític d’aquesta coalició es destaca la retallada fiscal, la conversió del país en un país businessfriendly, reduir la contaminació i pujar pensions. L’executiu va reforçar la projecció a Europa amb un comitè.

Banda ampla, o no tant ampla

Una nova Llei finesa declarava a principis de juliol com a dret la banda ampla. La banda ampla, no internet. Es garanteix l’accés a la banda ampla a, com a mínim, 1MBPS de velocitat. Les empreses operadores estan obligades a oferir el 1MBPS a tots els seus clients. Qui no pugui accedir-hi podrà demandar-ho. Finlàndia és un país en el qual el 96% de la població té accés a internet. Es pretén que a finals del 2015 es pretén que la velocitat arribi als 100 MBPS.

El govern de coalició dels liberals-conservadors de Kansallinen Kokoomus amb el suport dels Verds considera internet quelcom imprescindible, com pot ser una sauna pels finesos.

La definició d’accés en la Llei però no és l’esperable. El Govern finès diu que l’accés podrà estar a un màxim de 2 km de les residencies permanents al 2015 a una velocitat de 100 MBPS. A més reconeix que uns 2000 llars d’àrees aïllades del país estaran excloses del “dret”.
És un pas endavant. De fet Finlàndia és el primer país que posa un mínim de velocitat d’accés. No obstant no implica el que molts s’esperarien: garantir l’equitat a l’accés a la xarxa amb una xarxa de punts de connexió gratuïts…

No obstant cal destacar que, segons l’autoritat finesa de telecomunicacions FICORA, les tarifes de les 26 operadores fineses per la connexió a internet són d’entre 30 i 40 euros (assumibles per la majoria atenent al nivell de vida del país).

És un dret doncs que sobre tot cerca la qualitat en l’accés a la xarxa. Potser per la forta implantació i utilització de la xarxa el govern ha apostat per garantir un accés de qualitat perquè amb xifres del 96% de penetració ja es pot considerar universal.

Visc al millor país del món?

Newsweek.com

Almenys això és el que es desprèn d’un informe de Newweek.com, publicat el dia 15 d’agost. Posa a Finlàndia primera en el rànquing de tots els països analitzats amb una puntuació de 89.4 sobre 100.

Aquest informe analitza conceptes com ara l’educació, la sanitat,  la qualitat de vida, el dinamisme econòmic i l’entorn polític.

També queda com a millor en el rànquing entre els països petits i entre els països amb alts ingressos.

Educació

És el primer país del món, i no és novetat (vegeu la sèrie de reportatges especials de la BBC). Els seus alumnes són els millors en ciència i els segons en matemàtiques i comprensió lectora segons dades del 2006 (les últimes del Program for International Student Assessment, OECD). El 100% de la població sap llegir. I són una mitjana de 17.1 anys els que dediquen a formar-se.

A Finlàndia l’escola és inclusiva, els professors tenen màsters i l’ajuda extra als alumnes per part del professor no és l’excepció: de fet un de cada 3 alumnes en gaudeix. Al llarg de l’estada a Turku parlaré més de l’àmbit de l’educació amb el que vagi aprenent de l’assignatura SOSI9801 Educaction and Equality.

Sanitat

L’Estat espanyol hi està 5 punts per sobre. És l’únic punt en què fluixeja Finlàndia. L’esperanca de vida mitjana a Finlàndia és de 72 anys mentre que a Espanya és de 74 anys. La Sanitat no sols falla en l’esperança de vida pel que he anat escoltant aquests dies, sinó que també falla pel sistema sanitari públic. Ho aniré investigant…

Qualitat de vida

Aquest indicador inclou aspectes com la igualtat de gènere, persones que viuen sota el llindar de la pobresa, igualtat d’ingressos,  el consum per càpita,  els suïcidis, la salut ambiental o l’atur.

Finlàndia surt ben parada de totes. Per exemple trobem una taxa d’atur de “només” el 8.5%, mentre que a Espanya ja s’arriba al 21% (?). En qualitat ambiental, igualtat de gènere, igualtat d’ingressos també es troba en bona posició. Ha punxat en nombre d’suïcidis. Però tothom sap que al nord d’Europa suïcidis està forca arrelat.

Dinamisme econòmic

En total Finlàndia obté 70 punts i el millor país en aquesta àrea, Singapur, es troba en 82 punts. Finlàndia destaca especialment per ser un país business-friendly on és fàcil muntar una empresa. Es tarden 14 dies en obrir-la (a Espanya 42). També es desprèn que fa un esforç per la innovació.

Entorn polític

7.78 sobre 10 en participació política.

En què s’assemblen Espanya i Finlàndia?

Encara que semblin països amb poques similituds i Espanya i Finlàndia tenen força en comú.  La crisi econòmica que ara viu l’estat espanyol la va viure Finlàndia fa dues dècades! Finlàndia també va ser un pig al Continent ara just fa 20 anys.

A principis dels 90, després de l’època de vaques grasses en el mercat creditici, Finlàndia va patir una forta depressió: el seu PIB va davallar un 14%, l’atur va passar del 3% al gairebé 20%. Si bé en un primer moment el Govern va optar per fer veure que no passava res, al veure que l’economia no es recuperava es va optar per reformes estructurals que han convertit al país en referència en flexibilitat i bones pràctiques.

Avui ens trobem en un context diferent: l’entrada a la zona Euro fa que Espanya no pugui devaluar la seva moneda tal i com va fer Finlàndia a principis dels 90. Tampoc es pot crear, com fa 20 anys a Finlàndia, un banc per desprendre els actius tòxics. La sortida de la crisi d’Espanya no només s’haurien de limitar a l’ajustament fiscal: cal guanyar competitivitat en reformes en el mercat laboral… I cal, en tot cas, consens polític i social.

Més informació.

Comença el meu #erasmusturku

Turun Saaristo / Turku Archipelago

El proper 18 d’agost marxo d’Erasmus a Turku/Åbo, Finlàndia. No és una decisió instantània. Ha estat un procés meditat, però que no he posat mai en dubte. Des que vaig començar la carrera tenia clara la necessitat de participar en un programa de mobilitat internacional.  Suposo que el meu interès ve influenciat especialment per la promoció de la mobilitat de la UPF .

El procés que m’ha portat fins aquí ha estat llarg. Va començar fa gairebé un any amb la sol·licitud. Després va venir la selecció en funció de paràmetres com l’expedient o el coneixement de la  llengua de docència. El tram que s’ha fet més feixuc del procés però ha estat el darrer. Des del maig els tràmits burocràtics han monopolitzat les meves preocupacions juntament amb els de la resta d’estudiants que participen en programes de mobilitat a la UPF.

En primer lloc l’acceptació de la plaça. Després però, ve la configuració del teu programa acadèmic, l’elecció del període d’estada, la sol·licitud dels programes de beques (tots per separat). Moltes facilitats no hi ha: s’han d’enviar papers per correu postal a la universitat de destinació, traduir tu mateix l’expedient acadèmic, aportar documentació davant la Generalitat de la qual podria disposar directament sense sol·licitar-te.

Estic content per la destinació. Si bé no era la primera opció que havia escollit, estic satisfet. En primer lloc perquè la meva prioritat, descartats els convenis bilaterals UPF amb universitats de països de fora la UE,  eren països en els quals l’anglès estigués implantat tant en la docència de les universitats com en la mateixa societat. I en el cas de Finlàndia es compleix: tot el que he necessitat fins ara ho he pogut fer en anglès.

Val a dir però que les facilitats que et donen per aprendre la llengua del país no són gaire àmplies: volia fer un curs intensiu previ (EILC) i no m’han concedit plaça. No obstant són moltes les facilitats que donen per a fer-te una estància agradable: des de la disposició d’un estudiant que et fa de tutor per la teva adaptació fins la garantia d’allotjament i visites guiades a la ciutat gratuïtes dins del curs d’orientació que es fa els primers dies.

En els propers mesos aniré parlant en aquest blog de les sensacions de Turku, Finlàndia i també els llocs on pugui arribar des d’allà com ara Rússia o Suècia. No obstant, tal com està el pati al país, dubto que desconnecti al 100%.

Ah, i podreu seguir tots els tweets relacionats amb el meu Erasmus a Turku/Åbo mitjançant el hashtag #erasmusturku a Twitter.