Ja havia parlat anteriorment de la situació sociolingüística a Finlàndia. Abans de marxar cap a casa però vull parlar de la situació de la minoria sueca, especialment nombrosa a l’àrea de Turku i l’arxipèlag.
El fet el finès sigui llengua oficial reconeguda a la Constitució permet que els suecparlants tinguin els mateixos drets que els de parla finesa.
Mentre que a les illes Åland, on només és oficial, el suec els suecparlants són una majoria (per sobre el 90% per motius de pertinença fins a principis del segle passat a Suècia) a la resta del país els suecs constitueixen una minoria.
Groc: concentració de població suecoparlant
L’administració de l’estat garanteix l’oficialitat d’ambdues llengües a tot el territori així com també al Parlament.
A nivell municipal però es dóna una situació força curiosa. L’ús del suec per part de les administracions locals ve regulat en funció del percentatge de suecparlants que hi habiten. Mitjançant un cens lingüístic es comptabilitzen els municipis amb més del 8% de la població suecoparlant i es declaren bilingües. En el supost que hi hagi més de 3000 persones que parlin suec el municipi també és declarat bilingüe. Quan el suec és parlat per menys del 6% de la població o 3000 persones aquest municipi és monolingüe finès. Això sí, els ajuntaments tenen potestat per declarar-lo bilingüe.
Aquest sistema de contrapès (amb percentatge i amb xifres absolutes) permet garantir els drets lingüístics dels suecs. Així s’aconsegueix que la majoria de suecparlants visquin en municipis bilingües. El llindar de les 3000 persones beneficia a l’entorn metropolità de Hèlsinki, ja que així es garanteix l’oficialitat del suec en aquesta àrea (en percentatges la comunitat sueca és menor al 6%).
Un model lingüístic antagònic doncs a l’espanyol on la minoria que viu en territoris catalanoparlants representa gairebé una quarta part de la població espanyola però que només tenim garantits drets lingüístics dins del nostre territori (no a les Corts General, davant de l’AGE…).
